Molts regidors i pocs funcionaris en ajuntaments el Dia de la Constitució

Les protestes contra la Constitució van prendre aquest dimarts protagonisme en el dia dedicat a commemorar-la. Edils de PDECat, ERC i CUP van acudir a desenes d’ajuntaments de Lleida, en els quals va poder veure’s molt poc personal laboral. El rebuig a l’actual marc constitucional es va traslladar als carrers en lectures de manifestos i actes reivindicatius.

El Dia de la Constitució es va convertir ahir en una jornada de protesta en desenes de municipis de Lleida, on alcaldes i regidors de PDECat, ERC, CUP i d’agrupacions independents van anar a treballar als ajuntaments per expressar la negativa a celebrar un marc constitucional que consideren contrari a les aspiracions i els interessos de Catalunya. Molts consistoris van obrir les portes i nombrosos edils van ocupar els despatxos, mentre que la presència de personal laboral va ser escassa i, en la majoria dels casos, es va limitar a agents de la policia local i agutzils amb torn de guàrdia en festiu. Actes reivindicatius i lectures de manifestos van portar aquesta protesta als carrers en diferents localitats.

Representants municipals de set capitals de comarca (Balaguer, la Seu d’Urgell, Mollerussa, Cervera, les Borges Blanques, Sort i Solsona) van anar a treballar, i també ho van fer a Soriguera, Torregrossa, Bellvís, Bell-lloc, Alcarràs, Coll de Nargó, Organyà, Juneda, Cervià i Linyola, entre altres poblacions. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va xifrar en 350 els consistoris catalans que es van adherir a aquesta protesta. Hi va haver treball en despatxos, com a Juneda, on es van reunir per abordar els pressupostos, però també fora. A la Seu, ERC va reunir voluntaris per netejar la plaça del Carme i desincrustar xiclets de terra. A Linyola hi va haver un esmorzar popular, després del qual l’alcalde i veïns van preparar escenaris del Pessebre Vivent. A Balaguer, les JERC van desplegar una estelada a la muralla, i a Mollerussa es va llegir un manifest de l’AMI, que va poder escoltar-se també en localitats com Llimiana.

Davant de la Constitució del 1978, els partits independentistes (PDECat, ERC i CUP) creuen que qualsevol reforma per millorar les relacions entre Espanya i Catalunya arriba tard o està condemnada al fracàs. PSC i ECP, en canvi, veuen factible canviar-la per reconèixer Catalunya com a nació i garantir drets socials. Per la seua part, PP i C’s valoren el text actual, però es mostren oberts a modificar-lo si hi ha un ampli consens en aquest tema.