La crisi redueix la runa d’obres que surt d’Andorra a Lleida en més de la meitat

La crisi de la construcció ha reduït en aquests deu últims anys en més de la meitat els residus que a Andorra genera aquest sector i que transporta a Lleida, en concret a la planta Tractament i Valorització de Fangs SL, ubicada a Ponts, a la Noguera. Segons les dades de la Generalitat, ratificades pel Govern del Principat, el 2006 les tones que van sortir cap a Ponts van ser 150.902, mentre que en el que va d’any se n’han registrat 64.875. Les quantitats s’han reduït progressivament entre 2007 i 2012, de 80.422 a 20.152 tones a l’any amb un lleuger repunt fins al 2015, en què es van arribar a traslladar unes 90.000 per un creixement puntual a l’obra pública i privada. Des d’aleshores, la retallada ha tornat a ser dràstica i s’han reduït fins a 25.400 tones menys a la planta del Mig Segre.

El trasllat de residus entre Andorra i Espanya és una competència del ministeri d’Agricultura al no ser Andorra un país de la UE del qual s’informa el Govern. A començaments del 2006, la Generalitat va vetar l’entrada de camions des del país veí ja que es van arribar a comptabilitzar més de 300 vehicles diaris amb vint tones cadascun de terra i runa que moltes vegades van anar a parar a abocadors incontrolats. En total, més de 6.000 tones diàries, majoritàriament només terra procedent del desboscament de finques per aplanar terrenys i deixar-los llestos per edificar-hi. Tanmateix, el director de Medi Ambient d’Andorra, Marc Rossell, va remarcar que aquesta situació anòmala es va corregir aquell mateix any. Andorra ara compta amb plantes pròpies per reciclar runa i també per emmagatzemar-hi terres, encara que per la seua capacitat és necessari continuar exportant runa.

Fins al 2011, any en què Andorra va firmar amb Espanya un acord internacional de gestió de residus, el Principat va firmar acords puntuals amb gestors autoritzats específics, la qual cosa va permetre portar la runa a Ponts.

A l’actualitat, Rossell va indicar que cal distingir el que és específicament runa de la construcció i terra. “La runa es porta a fora, encara que intentem que la gran majoria del que només és terra es quedi al Principat emmagatzemada o reutilitzada. No obstant, es pot arribar a convenis amb altres gestors dedicats a la gestió de residus de l’Estat pròxims al Principat per portar-la allà”. De fet, aquesta és la fórmula que Andorra utilitza amb el paper i el cartró, vidre i plàstic que transporta a plantes catalanes, la majoria a Barcelona.

D’altra banda, el 2007 va posar en marxa la planta incineradora amb què tracta la resta de rebutjos urbans.

A les Garrigues estan ubicats a les Borges i Puiggròs. A la Noguera hi ha plantes a Balaguer, a Ponts, una a Artesa de Segre i una altra a Albesa. Al Pallars Jussà, a Tremp i Castell de Mur. Al Sobirà, a Sort. Al Pla d’Urgell, dos a Miralcamp. A la Segarra, a Cervera, Guissona i Sanaüja. Al Solsonès, a Olius. Al Segrià, a Montoliu, Torrefarrera, Rosselló, Alcarràs, Vilanova de la Barca i Lleida; a l’Urgell, a Tàrrega i Agramunt i a Bossòst, per a la Val d’Aran.

Algunes d’aquestes són de competència municipal per tenir un punt d’abocament.

Una trentena de plantes per als rebutjos a les comarquesA les comarques de Lleida hi ha diversos punts d’abocaments i tractaments dels residus de la construcció que, a causa de la crisi del sector, també han patit una ostensible reducció de matèria primera entrant. Són els de Montferrer i Castellbò, a la localitat de Benavarre, a l’Alt Urgell. També el Pont de Suert disposa d’una d’aquestes plantes.