L'Audiència manté a la presó el pare de Nadia per risc de fuga

L’Audiència de Lleida ha acordat mantenir a la presó provisional al pare de Nadia, Fernando Blanco, davant del risc de fuga, que el tribunal creu que pot augmentar per la gravetat de les penes que afronta després d’utilitzar suposadament la seua filla per convertir la "beneficència" en el seu mitjà de vida.

En un auto datat dilluns passat, 9 de gener, l’Audiència avala la decisió del jutge d’instrucció d’enviar Blanco a la presó, encara que no entra a valorar els nous delictes d’explotació sexual pels quals s’investiga ara a la parella, ja que la causa no comptava encara amb l’informe que els Mossos d’Esquadra van remetre dimarts al jutjat després de trobar fotografies de contingut sexual de la menor en arxius informàtics dels seus pares.

En el seu escrit, la secció primera de l’Audiència de Lleida coincideix amb el titular del jutjat d’instrucció número 1 de La Seu d’Urgell (Alt Urgell) i considera que existeixen "suficients indicis" per sustentar que els investigats "van convertir la beneficència en el seu mitjà de vida", servint-se per a això de la seua filla menor d’edat, per enganyar els donants, que els donaven diners pensant que aniria destinat al tractament de la seua suposada malaltia rara.

Per a la sala, els investigats "van crear un entorn dirigit a recaptar i aconseguir fons i recursos econòmics que suposadament eren necessaris per sufragar el tractament mèdic d’una malaltia molt poc comuna, denominada tricotiodistrofia, que li havia estat diagnosticada a la seua filla menor d’edat", la qual cosa els va permetre recaptar més de 900.000 euros, dels quals 313.748 han quedat bloquejats.

"Aquells fons -assenyala l’Audiència- no es van destinar a la fi per al qual s’havien obtingut sinó que, al contrari, aparentment es van utilitzar per al propi i exclusiu benefici dels investigats, defraudant presumptament amb això la confiança de centenars de persones o d’institucions que desinteressadament havien efectuat aquelles entregues i donacions amb l’únic propòsit de col·laborar amb el tractament mèdic de la seua filla".

L’advocat dels pares va recórrer davant de l’Audiència la decisió del jutge, acordada el passat 9 de desembre, d’enviar a presó al pare, al·legant que no existia risc de fuga, donat el seu arrelament personal, social i familiar, i que tampoc no podia destruir proves, perquè els Mossos d’Esquadra ja les havien obtingut en els registres practicats.

Tanmateix, l’Audiència considera que es presenten tots els supòsits per justificar la presó provisional, especialment el risc de fuga, però també la destrucció de proves i la reiteració delictiva.

La sala argumenta especialment el risc de fuga, ja que considera que el pare no té un arrelament "fort" que garanteixi que no fugiria, ja que no només va planejar suposadament la seua fugida quan es va saber perseguit per la justícia, sinó que el risc pot "incrementar-se amb la "gravetat" de les penes amb què se sanciona el delicte d’"estafa greu".

Segons l’Audiència, en l’actual moment processal s’aprecien "prou elements" per imputar al pare un delicte d’estafa agreujada, amb penes superiors als dos anys de presó, que comportarien el seu ingrés a la presó.

"Tampoc no pot descartar-se que l’ara investigat compti amb una eventual capacitat econòmica que li permeti fugir o ocultar-se a l’acció de la Justícia, ja que en aquests moments tan sols ha pogut immobilitzar-se una tercera part dels recursos econòmics suposadament obtinguts per l’investigat al llarg dels últims anys."

L’anàlisi dels moviments bancaris de la parella efectuada pels Mossos d’Esquadra ha acreditat que la família va gastar en finalitats alienes al tractament de la menor 600.000 dels 918.000 euros que van recaptar en donatius per a la nena des de l’any 2008.

En el recurs per poder abandonar la presó, el pare al·legava que si estigués en llibertat podria acompanyar als investigadors als centres homeòpates on afirma que va tractar la nena, perquè no recorda les seues direccions, però seria capaç d’anar "si estigués en llibertat", per a així poder aconseguir "proves i documents per fer valer el seu defensa".

Per contra, el tribunal sosté que l’investigat no ha pogut concretar en què van consistir els tractaments mèdics per a la seua filla ni indicar els centres mèdics en els quals suposadament es van dur a terme.