Vila-sana deroga el veto a pintar les cases de blanc i el Govern impedirà normes similars

Vila-sana ha derogat una norma del pla d’ordenació urbanística (Poum) que, des del 2012, prohibia pintar de blanc les cases del poble. La comissió d’Urbanisme de Lleida va aprovar ahir aixecar aquesta prohibició a petició de l’ajuntament i, arran d’aquest cas, impedirà en el futur que altres municipis adoptin disposicions similars. El director general d’Urbanisme, Agustí Serra, va afirmar que la planificació urbanística general “no ha d’arribar a aquest nivell de detall, ni tampoc establir normes basades en criteris subjectius”.

A Vila-sana, l’església i nombroses cases estan pintades de blanc. “És un tret tradicional al Pla d’Urgell”, va afirmar l’alcalde, Joan Sangrà. El primer edil va explicar que la prohibició figurava en documents de la Generalitat que l’ajuntament va fer servir com a base per elaborar el seu Poum. Segons Sangrà, aquest veto “es va colar” en el text final sense que ningú el corregís i va passar inadvertit durant anys, fins que veïns van demanar llicència d’obres per pintar de blanc les façanes de les seues cases. Per a la seua sorpresa, el tècnic municipal els va informar que no podien fer-ho.

Els ramaders temen que la planta contamini l’aigua i Urbanisme diu que té el vistiplau de l’ACA

La majoria dels municipis tenen normes que limiten els colors dels edificis. Alguns van més enllà i regulen aspectes com ara els cartells dels comerços, les tanques publicitàries o les terrasses dels bars. “La integració paisatgística és una cosa que hem de tenir cada vegada més present”, va afirmar Serra, si bé va puntualitzar que aquest tipus de limitacions haurien d’establir-se en plans especials i basar-se en arguments que les justifiquin “amb rigor”.

D’altra banda, la comissió va aprovar la planta de compostatge a Alcarràs que impulsen ramaders locals, i que ha xocat amb l’oposició de la comunitat de regants de Vallmanya. El vistiplau d’Urbanisme arriba després que dilluns el ple d’Alcarràs desestimés al·legacions a què no havia respost fins llavors.

Davant del temor dels regants que la planta contamini les aigües, Serra va apuntar que ha rebut un informe favorable de l’ACA. Membres de la comissió van apuntar que aquesta instal·lació està pendent d’autorització ambiental, mentre que el consistori va assegurar que ja la té.

En un altre ordre de coses, la comissió va ratificar el nou Poum de Ponts, que es publicarà i entrarà en vigor en els pròxims dies. El director general va insistir que “no legalitza” l’edifici del carrer Sant Cristòfol sobre el qual pesa una ordre de demolició. “És un fet que està judicialitzat”, va recordar. L’expedient per enderrocar l’immoble va provocar la moció de censura que va destituir el 2011 l’alcaldessa Maria Antònia Pubill (CiU). El seu cessament va requerir el suport d’un edil que era, a més, el promotor del bloc declarat il·legal. Pubill, ara a l’oposició, va expressar ahir la seua satisfacció davant de la decisió d’Urbanisme de no regularitzar l’edifici.

Aplanen el camí per legalitzar els càmpings pròxims als rius

Canvis en la normativa de l’Estat i la Generalitat aplanaran el camí per legalitzar desenes de càmpings de Lleida construïts en zones declarades inundables pròximes a rius. Així ho van afirmar ahir representants del Govern i de la Federació d’Hostaleria, que van assistir a una jornada sobre riscos d’inundació organitzada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a la capital del Segrià. El nou reglament hidrològic estatal, aprovat el desembre passat, obre la porta a mantenir àrees d’acampada i altres activitats ja existents en zones inundables si es doten de plans de protecció davant de riuades. Això suposa un criteri menys restrictiu que l’utilitzat fins ara. Per la seua part, la Generalitat ha inclòs a la llei d’Acompanyament als Pressupostos (pendents d’aprovació) una modificació de la llei d’Urbanisme de Catalunya per adaptar-la al nou reglament estatal.

La Federació d’Hostaleria va apuntar que aquests canvis es basen en normativa de la UE i que “són una ajuda” en el procés de regularització en marxa des del 2016, a l’aplicar un criteri de “gestió del risc” a l’hora d’autoritzar càmpings pròxims a rius.