MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERES
Les grans granges hauran d'abocar un 30% menys de purins en 83 municipis de Lleida
En un termini de tres anys, segons el decret de fertilització que ultima Agricultura || Augmenta les restriccions en 125 poblacions lleidatanes declarades zona vulnerable a contaminació d’aqüífers
El nou decret preveu limitar l’aplicació en ‘ventall’ de les dejeccions en cultius.
Les grans granges tindran un termini de tres anys per reduir en un 30% els nitrats que apliquen al sòl de 83 municipis de Lleida al fer servir purins com a fertilitzant (vegeu la llista). Així es desprèn del decret de fertilització que prepara el departament d’Agricultura, que reserva aquesta mesura a explotacions que generin més de 18.000 quilos de nitrogen a l’any (explotacions de més de 2.500 porcs).
El text, que haurà d’entrar en vigor el primer trimestre d’aquest any, augmenta les restriccions a l’ús de dejeccions com a adob en els 125 municipis lleidatans declarats zona vulnerable a la contaminació d’aigües subterrànies, al constatar que “no hi ha hagut canvis significatius en la seua qualitat” en els últims anys.
El decret divideix les actuals zones vulnerables en dos categories. Les restriccions més grans s’apliquen a les “zones A”, que inclouen 83 municipis lleidatans. Són les que tenen una concentració de granges més gran, o bé més de 50 mil·ligrams de nitrats per litre als seus aqüífers. No podran rebre purins d’àrees on la contaminació sigui menor i les explotacions hauran de tractar o traslladar les dejeccions que superin les previstes en els plans de dejeccions. Així mateix, els ramaders no podran augmentar la cabanya reduint nitrats en l’alimentació dels animals. El decret inclou els altres 42 municipis declarats zona vulnerable a Lleida a les “zones B”. En aquestes, també s’han de tractar o traslladar purins que superin els plans de gestió. Tanmateix, el text obre la porta a aplicar-los a la mateixa zona vulnerable, si bé han de fer anàlisis sobre la capacitat del sòl per assimilar-los. D’altra banda, el decret preveu que les cisternes de purins estiguin equipades amb GPS per poder verificar-ne la procedència i el lloc on s’aboquen.
UP reclama fixar restriccions en funció de la densitat de granges, mentre que JARC considera que les taules d’aplicació sobrevaloren fins al doble els nitrats que genera a l’any cada porc.
Al·legacions dels sindicats per limitacions que creuen excessives UP i JARC han al·legat contra algunes de les restriccions que preveu el decret al considerar-les excessives. Els dos sindicats agraris estan disconformes que es declarin “zona A” municipis que no tinguin una alta densitat de granges però sí contaminació d’aqüífers. “Si es dóna aquesta situació, és que els nitrats procedeixen d’adob químic”, van indicar.
les 83 poblacions
- Garrigues: Arbeca, les Borges, Castelldans, l’Espluga Calba, la Floresta, Granyena, Juneda, els Omellons, Puiggròs, el Soleràs.
- Noguera: Algerri, Balaguer, Bellcaire, Bellmunt, Cubells, Foradada, Menàrguens, Montgai, Penelles, Preixens, la Sentiu, Térmens, Vallfogona de Balaguer.
- Pla d’Urgell: Bellvís, Castellnou, Fondarella, Golmés, Ivars, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana.
- Segarra i Solsonès: Cervera, Estaràs, Granyanella, Guissona, Ivorra, Oluges, Plans de Sió, St. Guim de la Plana, St. Guim de Freixenet, Sant Ramon, Talavera, Tarroja, Torrefeta, Clariana, Olius, Riner, Solsona.
- Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alcarràs, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar, Artesa de Lleida, Benavent, Gimenells, Lleida, Massalcoreig, Puigverd, Rosselló, Sarroca, Seròs, Soses, Sudanell, Torrebesses, Torrefarrera, Torres de Segre, Vva. de Segrià.
- Urgell: Belianes, Bellpuig, Castellserà, la Fuliola, Maldà, els Omells.
