ESNOTICIA
Serret promet armilles i càmeres als rurals i ampliar l'ús d'armes
Agricultura incrementarà a partir de demà les mesures de seguretat als controls de caça || Els sindicats estudien portar la desprotecció davant de la Fiscalia
La consellera Serret, al centre, durant la roda de premsa d’ahir.
La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va anunciar ahir que el departament es planteja dotar d’armilles antibales i càmeres els Agents Rurals i aprovar el reglament d’armes, pendent des del 2003, per ampliar el seu ús entre els efectius del cos. Serret es va reunir ahir durant quatre hores amb representants dels sindicats i associacions professionals dels Agents Rurals i va afirmar que el seu objectiu és augmentar les mesures perquè els agents “se sentin segurs i amb prou eines per exercir la seua feina”.
De forma immediata, Agricultura elaborarà una instrucció amb consells bàsics als agents, de cara als controls de caça previstos per demà mateix, en els quals es podria augmentar el nombre d’efectius que integren les patrulles, perquè passin de dos a tres o quatre. Paral·lelament, la conselleria accelerarà el pla estratègic per millorar la seguretat dels agents rurals, que podran seguir cursos d’autoprotecció.
També se’ls dotarà de càmeres d’enregistrament i armilles antibales, així com d’altres eines com aerosols d’autodefensa. Serret es va comprometre també a culminar el reglament d’armes al cos d’Agents Rurals –pendent de desenvolupar des del 2003–, després d’una “avaluació profunda” i l’“assessorament d’experts”, en el qual es planteja dotar d’armes grups especialitzats, com ja passa des de fa anys amb els agents que efectuen controls nocturns contra la caça furtiva, els únics que fins ara van armats (vegeu SEGRE d’ahir).
La consellera d’Agricultura també va anunciar ahir que el seu departament s’ha personat en la causa contra el caçador que va matar els dos agents rurals a Aspa i va admetre que “hi ha carències i retards” al cos i que “falten efectius i recursos materials”.
Per la seua part, el sindicat CCOO estudia portar a la Fiscalia les situacions d’inseguretat a què ha estat exposat el cos d’Agents Rurals en els darrers anys a fi de demanar “responsabilitats patrimonials i personals”. En declaracions als mitjans després de la reunió amb la consellera, el coordinador d’agents rurals de CCOO, Manel Vidal, va avançar que recolliran totes les agressions i incidents documentats per portar-los, si és necessari, davant de la Fiscalia. “Fa dècades que des de CCOO i altres sindicats reclamem mesures de seguretat perquè quan treballem ens sentim amenaçats”, va dir en aquest sentit Vidal.
En concret, va detallar que en els últims quatre anys han demanat “sistemàticament” davant dels comitès de seguretat dels agents rurals un protocol d’actuació contra amenaces i agressions per saber com poder afrontar aquestes situacions. “Ho hem demanat i la conselleria no era conscient que patíem aquest risc”, quan va revelar que havien rebut comentaris per part d’alguns tècnics que situaven la seua exposició al perill al mateix nivell que el perill que pot viure un veterinari o un professor.
Lleida
El doble crim d’Aspa no només ha desencadenat la polèmica sobre l’ús d’armes entre els Agents Rurals. També sobre els requisits per aconseguir o renovar la llicència d’armes per part dels caçadors. En aquest sentit, asseguren que les proves psicotècniques necessàries són, en la majoria de casos, un simple tràmit. Com en el cas del carnet de conduir, consisteixen en una revisió de la vista, l’oïda, els reflexos i aptituds motrius. També inclouen preguntes psicològiques sobre agressivitat, depressions, etc. En aquest sentit, el degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, va afirmar ahir que “la valoració psicològica és menyspreada” en aquest tipus de proves.
Per la seua part, psicòlegs anònims van denunciar que alguns centres mèdics privats no suspenen cap psicotècnic per a permisos d’armes per “pur negoci”. Ramon Mayench, secretari de la Federació Catalana de Caça a Lleida, va afirmar ahir que seria partidari d’endurir aquest tipus de proves, encara que va dubtar que això serveixi per augmentar la seguretat. “Ara tot és molt recent, però d’aquí a un temps prudencial s’hauria de crear una taula de treball amb tots els sectors implicats per impulsar mesures concretes”, va afirmar. Mayench també es va referir a la llei de caça, que és dels anys 70. “És una molt bona llei, però caldria actualitzar-la en alguns punts i incloure-hi alguns aspectes no regulats”, va dir. Mayench va posar com a exemple el fet d’efectuar controls d’alcohol o drogues per garantir les plenes aptituds dels caçadors.
