Els agents rurals portaran arma i armilla antibala en les inspeccions de caça

Els agents rurals portaran una arma defensiva, armilla antibala i actuaran en grups de tres persones en els controls i actuacions en els serveis ordinaris d'inspecció i control de cacera. Així ho ha comunicat aquest dijous el departament d'Agricultura de la Generalitat, que ha explicat que les noves mesures s'apliquen a partir d'aquest divendres de manera transitòria fins que es determini "quins són els elements concrets que garantiran la màxima seguretat".

El departament d'Agricultura ha afirmat que, mentrestant, es revisaran els procediments i s’implantaran les mesures correctores "per avançar en tot allò que té a veure amb les condicions en les quals els Agents Rurals desenvolupen les seves activitats".

Una sentència del Constitucional va dictaminar el 1993 que els Agents Rurals havien d'anar armats

D’altra banda, una sentència del Tribunal Constitucional (TC) va fallar el febrer 1993 que els Agents Rurals, "quan estiguin en acte de servei, portaran obligatòriament l'arma que correspongui", i va resoldre així un conflicte de competències vinculat amb el reglament d'aquest cos i denunciat pel Govern.

L'assassinat a trets de dos agents el passat dissabte a Aspa (Lleida) en mans d'un caçador ha tornat a posar sobre la taula la històrica reivindicació d'aquest Cos de disposar d'armes per als serveis que ho necessitin, ja que les víctimes no van tenir possibilitat de defensa.

L'Associació Professional d'Agents Rurals de Catalunya (Asparc) ha recordat avui l'existència d'aquesta sentència, i ha demanat la conselleria i el president català, Carles Puigdemont, que s'impliqui en les millores en seguretat, organització i mitjans en general que necessita aquest cos.

A l'article 11 del Decret 252/1988, pel qual s'aprovava el primer Reglament del Cos d'Agents Rurals (CAR), la Generalitat va disposar que "els membres del CAR a l'exercici de les seves funcions tenen caràcter d'agents de l'autoritat. Quan estiguin en acte de servei portaran obligatòriament l'arma que correspongui".

El Govern va considerar que s'estava creant una nova policia, a més dels Mossos d'Esquadra, i per això va argumentar que la Comunitat Autònoma tenia competències per crear la seva pròpia policia, però com ho havia fet mitjançant les lleis del Parlament 19/1983 i 9/1986, no es podia "admetre la creació d'altres de noves, ni oblidar la competència exclusiva de l'Estat en matèria de seguretat pública".

La Generalitat va argumentar que el Decret únicament imposava un mandat obligatori als agents, establint que "hauran de portar l'arma que correspongui sense poder escollir entre portar-la o no" en els serveis que té encomanats, molt clarament definits en l'àmbit del control de la cacera i pesca, aprofitament de muntanyes i espais naturals protegits.

El TC va resoldre a favor del govern català i va concloure que "en acte de servei, portaran obligatòriament l'arma que correspongui", i va afegir a més que "no havia envaït cap competència".

Per a això, va argumentar que la Generalitat havia deixat clar que, quant a l'armament, el CAR "es regeix per la normativa vigent en la matèria", normativa que "no és cap altra que l'establerta per l'Estat, que és al que correspon en exclusiva la decisió última sobre la tinença i l'ús d'armes".

Des de la seva creació, el 1986, hi ha hagut diversos esborranys de reglament d'ús d'armes del Cos d'Agents Rurals, però cap no s'ha tramitat ni ha vist la llum.

El 2003, la llei que va actualitzar les funcions d'aquest Cos, que va ser traspassat a les autonomies el 1983 sota el nom de Guarderia Forestal de l'Estat, va establir que els agents "tenen dret" a portar armes per exercir les funcions que ho requereixin, funcions que s'han de fixar en un reglament, que encara no existeix