Pagaments d’ajuntaments i consells, en l’aire al no haver nomenat tresorer

Els pagaments d’ajuntaments i consells de Lleida han entrat en uns llimbs legals, a l’expirar aquest mes el termini que la reforma local del Govern del 2013 va atorgar als municipis per assignar les funcions de tresoreria a un funcionari amb habilitació estatal. La Generalitat va assegurar que poden continuar pagant i cobrant amb normalitat.

Els cobraments i pagaments d’ajuntaments i consells lleidatans es troben als llimbs legals des del passat 1 de gener. En aquesta data va expirar el termini que la reforma local de l’Estat (LRSAL) va donar als municipis de tot Espanya per nomenar un funcionari amb habilitació estatal com a tresorer, una funció que tradicionalment havien exercit regidors. Nombrosos consistoris no tenen personal que compleixi aquest requisit, mentre que alguns han iniciat tràmits per crear aquesta plaça. Les alarmes van saltar fa dos dies, quan l’alcalde de Sarria (Lugo), va suspendre pagaments al·legant que no tenia un tresorer amb habilitació estatal. Tanmateix, Governació va assegurar ahir que els ens locals poden prosseguir amb les seues operacions de tresoreria.

L’LRSAL es va aprovar el 2013, però l’obligació d’assignar la tresoreria municipal a funcionaris en lloc d’edils no es va aplicar fins al 2015, després de les eleccions locals. Des d’aleshores, molts es van acollir a una moratòria prevista a la llei que, en absència de funcionaris amb habilitació estatal, permetia als municipis de menys de 20.000 habitants (tots els de Lleida tret de la capital) encomanar aquesta tasca de forma temporal a funcionaris locals.

Les alarmes van saltar al suspendre pagaments un poble de Lugo al·legant que no tenia un tresorer habilitat

L’LRSAL va fixar com a límit d’aquesta moratòria el 31 de desembre del 2016 “tret de pròrroga en la llei de pressupostos Generales de l’Estat”. El termini ha expirat sense que hi hagi un projecte de pressupost sobre la taula. El col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Lleida té constància d’almenys una desena de municipis sense un funcionari amb l’habilitació que exigeix la llei actual. S’hi sumen la pràctica totalitat de consells comarcals excepte el del Segrià. Municipis petits mancomunen aquest servei o recorren a l’assistència d’altres administracions (vegeu les claus).

Compta l’ajuntament de Balaguer amb una plaça de tresorer?

Des del mes d’octubre passat sí. De fet estàvem obligats a crear-la per llei i amb caràcter d’habilitació estatal. Una altra cosa és saber quant temps estarà vacant o haurà de ser ocupada per substitut de forma provisional fins que algú la sol·liciti. En canvi, en tenim dos més que sí que estan cobertes.

Quines altres places?

Les de secretari i d’intervenció. Aquestes dos places estan cobertes per funcionaris de carrera i des de fa diversos anys. L’única plaça que no teníem creada era la de tresorer.

Pot l’ajuntament assumir el cost d’aquesta plaça?

És una despesa més, no crear-la però sí el cost que té, ja que d’un tresorer d’habilitació nacional és de 60.000 euros, i això suposarà una despesa abundant per a nosaltres.

Veu necessari dotar el consistori d’una figura de gestor de caixa?

No hi ha funcionaris de carrera per cobrir les places.

Un regidor està encara al capdavant de la tresoreria d’Almacelles.

Cap funcionari local va voler assumir aquesta tasca, i és comprensible perquè implica acceptar pagaments que són una responsabilitat política i ells no havien concursat per fer-ho.

Tenen intenció de nomenar un funcionari amb habilitació estatal?

Estem fent els passos necessaris per incorporar un tresorer, la qual cosa implica canviar la plantilla municipal, incloure’l en la relació de llocs de treball i dotar la plaça en els pressupostos per al 2017, en els quals estem treballant. Això suposa una despesa de 60.000 euros més a l’any.

Com valora aquesta situació?

Es pot defensar que la tresoreria estigui en mans d’un funcionari per motius de transparència, però el cert és que l’Estat ha dictat aquesta norma sense atorgar recursos als ajuntaments per aplicar-la. I què hem de fer els ajuntaments en aquests casos? Ens toca assumir els costos addicionals.