L'allau que es va empassar Àrreu

El cineasta J. A. Bayona va titular ‘Lo imposible’ la seua pel·lícula sobre el tsunami que va arrasar el sud-est asiàtic el 26 de desembre del 2004. Dos-cents anys abans, també va passar l’impossible al Pirineu. El dia de Nadal del 1803 una allau de grans dimensions va destruir el poble d’Àrreu. Van morir 17 persones d’un cens de menys d’un centenar.

“Defenseu la nostra vida, marededéu de la Neu.” Així diu la tornada dels Goigs de la Mare de Déu de la Neu d’Àrreu, al Pallars Sobirà. Es cantaven el 5 d’agost davant de l’ermita romànica aixecada en honor a aquesta verge. Una manera d’implorar clemència perquè no es repetís la tragèdia ocorreguda el dia de Nadal del 1803, quan una allau de grans dimensions va arrasar literalment el poble d’Àrreu. L’allau es va carregar deu cases i va matar disset persones d’un cens de 88 veïns. “Va ser una cosa tan greu que es va escriure la cançó perquè el succés no s’oblidés i passés de generació en generació”, sentencia el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella.

Tragèdies com la que va tenir lloc als Apenins el passat 18 de gener, quan una allau va sepultar un hotel i va causar una trentena de víctimes mortals, “no són normals però poden passar”, explica el geòleg Pere Oller. En el cas d’Itàlia, el desencadenant va ser un terratrèmol, “però poden produir-se de forma espontània” per una sobreacumulació de neu, o perquè el vent que bufa del nord o del nord-oest arrossega neu cap al vessant sud. També poden deure’s a un ascens brusc de la temperatura o “en el 90 per cent dels casos” per l’actuació de l’ésser humà. “Però difícilment seran allaus tan destructores com la que va arrasar Àrreu”, que va obligar a reconstruir el poble a 150 metres de l’emplaçament original. “L’Àrreu a vos consagrava amb vot ses vinyes i llars quan el poble enderrocava el riu de neu del Montras”, prossegueixen els Goigs de la marededéu de les Neus. Significativament, Tavascan dedica les seues festes a aquesta verge. La primera allau de la qual es té constància a Catalunya va arrasar aquesta població al segle XVI i només va quedar dreta l’església. Ramon Copons, a l’informe para El risc d’allaus a Catalunya, documenta que el 5 d’abril del 1855 es va produir la més mortífera de les allaus registrades al Pirineu. Van morir 60 persones i es van destruir 58 cases a Aran. També està documentat que el 7 d’abril del 1632 una allau va destruir l’església de Senet, a l’Alta Ribagorça. Així es va deixar escrit en una inscripció quan es va reconstruir el temple un any després. “Entre el segle XVI i el XIX es va viure una petita edat del gel i van ocórrer fenòmens que no han tornat a produir-se, la qual cosa no significa que no puguin tornar a passar”, adverteix Pere Oller. El tsunami del 2004 va demostrar que Lo imposible de Juan Antonio Bayona va ser possible.