Mitja dotzena d’esglésies a l’espera d’obres un any després de caure la torre de Rosselló

Rosselló celebra avui un amarg aniversari: el 29 de gener del 2016 es va esfondrar el campanar de l’església de Sant Pere. Milions de persones van veure la caiguda de la torre, que va arrossegar part de la nau central i va danyar cases properes sense provocar ferits. Les imatges gravades amb telèfons mòbils i difoses en mitjans de comunicació i xarxes socials van fer la volta al món i van remoure consciències. Molts van començar a mirar amb preocupació esquerdes i filtracions en temples de les seues pròpies ciutats i pobles. Des d’aleshores, almenys mitja dotzena d’esglésies de Lleida, obertes al culte i on han detectat danys que amenacen l’estructura o un greu deteriorament de la coberta, esperen obres per restaurar-les.

Les obres a l’església de Rosselló s’hauran d’iniciar al maig. Després del concurs d’idees per reconstruir-la, el bisbat elaborarà el projecte constructiu i tramitarà la llicència d’obres. El consistori, per la seua part, espera tancar aquesta setmana l’acord amb la Generalitat, la Diputació i la diòcesi per sufragar la primera etapa, amb un pressupost de 120.000 euros que no inclou el nou campanar. Construir-lo en requeriria 280.000 més. “Reunir-los serà una altra batalla”, va dir l’alcalde, Josep Abad.

Hi ha acord per sufragar les obres del campanar esquerdat, a l’espera del projecte de restauració

La caiguda del campanar va desencadenar polèmica en el seu dia sobre si l’ajuntament i el bisbat havien actuat amb diligència davant de l’aparició d’esquerdes, i també sobre actuacions a l’església i l’entorn en anys anteriors. Ara es discuteix també el procés per reconstruir-la. Els grups d’ERC i Rosselló per Tothom, així com l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic hi veuen “falta de transparència” i qüestionen que el bisbat posi el projecte en mans d’un arquitecte que va participar en una diagnosi del temple i no va preveure que pogués enfonsar-se. També Almenar espera rehabilitar aquest any l’església, després de tancar l’altar diversos mesos per despreniments. El pressupost és de 207.000 euros, dels quals 107.000 procediran del Govern i 60.000 del bisbat. La parròquia i l’associació Acada han reunit fins ara 31.000 dels 40.000 restants a través de donacions.

Almacelles i la Granja d’Escarp tenen sobre la taula projectes del bisbat per canviar la coberta de les esglésies, els dos per sobre dels 100.000 euros. El primer ha obtingut una ajuda de 15.000 euros de l’IEI; el segon va optar també a la mateixa quantitat, però no la va aconseguir. Els alcaldes van explicar que van demanar aquestes subvencions i es van mostrar disposats a col·laborar, malgrat que van indicar que la diòcesi ha d’assumir la major part del cost com a propietària. Aquesta, al seu torn, considera també prioritària la reparació del campanar de Sant Llorenç, a Lleida ciutat.

A Isona, l’ajuntament ultima un informe per a diòcesi de l’Urgell sobre el greu deteriorament de la coberta de l’església de Sant Romà d’Abella, després que el Centre d’Estudis del municipi recomanés tancar-la per seguretat. L’alcalde, Constante Aranda, va apuntar que “si el bisbat no actua ràpid, estudiarem clausurar-la”.

Diferent és el cas de Bossòst, on han aparegut esquerdes al campanar del segle XI. Hi ha acord entre la Generalitat, el Conselh, la diòcesi i l’ajuntament per sufragar la rehabilitació, però encara no hi ha projecte ni pressupost, a l’espera d’estudis geotècnics. L’alcalde, Amador Marqués, va indicar que preveuen apuntalar-lo abans de les obres.

Els ajuntaments coincideixen que el fet que les esglésies siguin propietat del bisbat i de les parròquies limita la inversió que poden destinar-hi els municipis. “El bisbat ha de reparar l’església o cedir-la a les administracions”, va dir l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz. Fonts de la diòcesi van explicar que valoren la possibilitat de cedir l’ús de temples, si bé no han pres encara una decisió en aquest sentit.