ENERGIA RENOVABLES
Una sentència anul·la els primers pagaments de la taxa de la Granadella als parcs eòlics
Liquidacions de 6 mesos el 2013 i 2014 per més de 106.000 euros i l’empresa les ha recorregut totes des d’aleshores || La sentència posa en escac una ordenança pionera a Catalunya per gravar els molins
El jutjat contenciós administratiu número u de Lleida ha declarat nuls els primers rebuts de la taxa municipal de la Granadella als parcs eòlics del municipi. Es tracta de liquidacions de sis mesos en els anys 2013 i 2014 que sumen un total de 106.151 euros, si bé l’empresa propietària dels molins, Tarraco Eólica, les ha impugnades totes des d’aleshores i l’ajuntament mai les ha cobrat. La sentència posa en perill la primera i fins ara única ordenança fiscal creada a Catalunya per gravar els aerogeneradors.
La sentència anul·la les liquidacions al considerar que l’ordenança fiscal en què es basen no s’ajusta a la llei estatal d’hisendes locals. Argumenta que les taxes sobre l’ús del domini públic local han de ser de l’1,5% de la facturació de les empreses, quan el consistori aplica un 1,7%. Destaca que la major part de les instal·lacions eòliques del municipi “són en terrenys privats”, mentre que les que es troben en terrenys de propietat municipal “es desconeix si són béns patrimonials o de domini públic”.
La sentència arriba en ple debat sobre el cànon que l’Associació de Municipis Eòlics vol per als molins
La decisió judicial encara no és ferma i l’alcalde de la Granadella, Carles Gibert (ERC), va avançar que l’ajuntament recorrerà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Gibert va afegir que no es plantegen per ara modificar l’ordenança i va defensar aplicar un gravamen de l’1,7% de la facturació, ja que consideren que aquesta és la mitjana del que les empreses del sector paguen als municipis que acullen molins, a través de convenis amb els ajuntaments del territori. En el cas de la Granadella, l’actual govern d’ERC va rescindir el conveni que l’anterior consistori de CiU va firmar amb Tarraco Eólica, al considerar que el municipi podia obtenir més ingressos mitjançant la taxa municipal, així com de l’IAE i el BICES. El consistori sí que cobra aquests dos impostos, que li suposen uns 300.000 euros a l’any.
Així mateix, reclama a l’empresa tres milions per permisos d’obres. La sentència arriba en ple debat sobre la creació d’un cànon per gravar els parcs eòlics, una cosa que planteja la CUP, Catalunya Sí que es Pot i l’Associació de Municipis Eòlics, que reuneix 30 ajuntaments i que presideix Gibert. L’alcalde defensa aquest cànon, d’un 1,5% de la facturació dels parcs, com un mitjà per finançar tant el desenvolupament de l’energia eòlica com el de les poblacions que acullen molins, per dotar-les d’ingressos estables vinculats als aerogeneradors.