INFRAESTRUCTURES AEROPORTS
L’aeroport de la Seu assoleix les 3.584 operacions, però només ingressa 8.000 euros
El trànsit augmenta amb aerotaxis, escoles de vol, treballs aeris i aviació esportiva malgrat no tenir vols de passatgers regulars || Els costos d’explotació van arribar el 2015 als 850.000 euros
Imatge d’arxiu d’un avió de vuit places estacionat a l’aeroport de la Seu.
L’aeroport d’Andorra-la Seu va tancar l’any passat amb 3.584 operacions, un notable augment respecte a les 2.151 del 2015 en una instal·lació que no té vols regulars de passatgers (vegeu les claus). Malgrat això, el trànsit ha augmentat amb aerotaxis, empreses de treballs aeris, aviació esportiva i transports medicalitzats, segons dades del departament de Territori i Sostenibilitat. Tanmateix, aquest increment en el volum d’operacions es tradueix en només 8.000 euros recaptats al llarg del 2016 en concepte de taxes aeroportuàries.
Aquesta xifra contrasta amb uns costos d’explotació de la Seu que es van situar en 850.000 euros el 2015, quan l’antic aeròdrom va reobrir com a aeroport comercial. La conselleria va recordar que això ha comportat la incorporació de nous serveis, com el proveïment de combustible a aeronaus, serveis d’emergències, vigilància i handling i l’adopció del sistema de guia Afis, entre altres. El Govern d’Andorra sufraga juntament amb la Generalitat el dèficit de l’aeroport, que supera el mig milió d’euros. El 2015, el Principat va aportar un total de 302.000 euros.
La possibilitat d’atreure companyies aèries a la Seu s’ha vist seriosament condicionada pel fet que l’aeroport de l’Alt Urgell no té cap sistema d’aterratge instrumental per garantir les operacions en condicions de baixa visibilitat (vegeu el desglossament).
Les 3.584 operacions l’any passat a la pista de la Seu suposen més del doble que les 1.444 que hi va haver en el mateix període a l’aeroport d’Alguaire. D’aquesta xifra, més de 400 corresponen a l’enlairament i aterratge dels vols de passatgers de Neilson, Arkia i Air Nostrum, que van transportar més de 34.500 viatgers el 2016.
Tanmateix, instal·lar-lo requereix el vistiplau de Foment, competent en matèria de seguretat aèria. L’administració catalana i l’espanyola van iniciar el procés per autoritzar-lo el 2015 i continua encara en curs.
La conveniència de millorar els sistemes d’aterratge instrumental s’ha plantejat també aquest hivern a l’aeroport d’Alguaire, arran de la desviació de quinze vols a causa de la boira. El Govern ho descarta ara per ara pel seu cost, més de 7,5 milions d’euros.
A l’espera de GPS per aterrar amb baixa visibilitatL’aeroport de la Seu no disposa de sistemes d’aterratge instrumental (ILS) per operar en condicions de mala visibilitat, un fet que diferents companyies han assenyalat com un seriós inconvenient a l’hora de planificar vols en aquesta infraestructura, especialment en els mesos d’hivern. Davant el sistema ILS convencional, basat en senyals de ràdio i que funciona a nombrosos aeroports, la Generalitat planteja una alternativa basada en la tecnologia GPS, de menor cost i que ha començat a utilitzar-se amb èxit en alguns aeroports regionals d’Europa.
