El Constitucional valida la llei catalana d'ens locals petits però prohibeix descentralitzar-los

El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit que la llei catalana que permet crear entitats locals menors a iniciativa dels veïns o de l’ajuntament és constitucional tret d’en un punt concret, que és anul·lat perquè les denomina "descentralitzades" i els dóna personalitat jurídica pròpia.

És a dir, el TC reconeix a Catalunya la seua capacitat per regular com creen els ens locals de menor entitat que els municipis, però nega que aquests puguin actuar jurídicament per si mateixos.

D’aquesta manera, el ple del Constitucional rebutja en bona mesura el recurs que li va presentar el Govern contra la norma catalana per considerar que envaïa les competències bàsiques de l’Estat en matèria local.

L’executiu de Mariano Rajoy va recórrer l’abril de 2016 la llei catalana 16/2015, que modificava la Llei municipal i de règim local de Catalunya, perquè en permetre la constitució de les entitats municipals descentralitzades a instàncies de la majoria dels veïns o del propi ajuntament, contradeia la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local de 2013.

El Constitucional respon declarant que són inconstitucionals i nul·les les expressions "descentralitzades" i "descentralitzada" contingudes en la norma del Parlament català, però rebutja el recurs en totes les altres coses.

Les bases de l’Estat deixen un ampli espai de regulació al legislador autonòmic i la norma de 2013 adduïda pel recurs del Govern central no va privar als ens locals menors de l’àmplia capacitat d’autoorganització que la legislació anterior els atorgava, diu el TC.

És admissible que aquest tipus d’ens local de menor identitat que el municipi, per la seua singularitat jurídica, conservi un curs formal específic de constitució tret de si pretén generar institucions "descentralitzats" amb personalitat jurídica pròpia, afegeix el TC.

La sentència recorda que l’Estatut d’Autonomia català atribueix la Generalitat "la competència exclusiva en matèria de règim local" i també la competència per a "la creació, supressió i alteració dels municipis i de les entitats locals d’àmbit territorial inferior".

Però afegeix que no pot ignorar-se que les esmentades competències estatutàries han de ser exercides amb ple respecte a la competència bàsica de l’Estat.

I la normativa estatal assenyala que els ens d’àmbit territorial inferior al municipal que es constitueixin a partir de l’1 de gener de 2013 són ens desconcentrats, mancats de personalitat jurídica.

És en aquest punt concret on radica l’únic límit que la sentència del TC imposa a la normativa catalana: no pot considerar als ens locals de menor entitat que un municipi institucions descentralitzades amb personalitat jurídica pròpia.

La personalitat jurídica suposa capacitat per adoptar decisions i compromisos que afectin a tercers de manera independent i amb plena responsabilitat.