Lleida té el doble de poblacions per sota dels cent habitants que fa una dècada

El nombre de municipis de Lleida que no supera el llindar dels cent habitants s’ha duplicat en l’última dècada. Han passat de set el 2007 a catorze, segons dades de l’INE. La despoblació des de l’inici de la crisi ha fet augmentar els “micropobles” de fins a 500 habitants a les comarques lleidatanes: eren 126 fa deu anys i ara són 137. Aquesta caiguda del cens és generalitzada (tret d’excepcions com Tiurana i Soriguera, entre d’altres) i fa cada vegada més difícil la gestió d’aquests municipis, que reclamen una normativa i un finançament ajustat a les seues necessitats.

La llei de règim local assigna a pobles de menys de 500 habitants les mateixes competències i obligacions que els que en tenen 5.000. Les principals transferències de fons de l’Estat i la Generalitat a ajuntaments es basen en el nombre d’habitants i només algunes línies d’ajuts adopten criteris com l’extensió de cada terme o si té nuclis agregats. Aquests són alguns dels problemes que denuncia l’Associació de Micropobles, amb 119 municipis, dels quals 37 són de les comarques lleidatanes.

Demanen que els ajuts no es basin sols en la població i que valorin l’extensió i els nuclis agregats

“Cada vegada hi ha més gent disposada a viure en pobles”, diu la presidenta de l’entitat, Carme Freixa. La recuperació de nuclis deshabitats a Lleida sembla corroborar-ho (vegeu el desglossament). No obstant, Freixa puntualitza que és necessari que els micropobles ofereixin als veïns serveis i oportunitats per establir-s’hi i “guanyar-se la vida”. Per aconseguir-ho, va reclamar polítiques que garanteixin la “igualtat d’oportunitats amb àrees urbanes” i va assenyalar “desajustos” entre la realitat dels pobles petits i la normativa actual. Com a exemple, va esmentar obligació d’incloure zones verdes als plans urbanístics, que regeix igual per a ciutats i nuclis rurals. “Volem que ens escoltin al dictar les lleis en lloc de tutelar-nos”, va concloure.

Quatre pobles deshabitats 'reviuen' al Pirineu i al pla Arran de la pèrdua de població de nombrosos municipis de Lleida, en els últims anys han sorgit iniciatives per reviure quatre nuclis abandonats a les comarques del pla i del Pirineu. El projecte Reviure Solanell ha recuperat part d'aquesta població de l'Alt Urgell i, en aquesta mateixa comarca, la societat propietària del nucli abandonat de Llirt negocia vendre'l a un grup inversor dels Estats Units per un import de mig milió d'euros. Per la seua banda, Cérvoles, a Senterada, s’ha beneficiat de l’arribada de nous veïns durant els últims anys, molts d’ells d’origen estranger i, a l’Urgell, l’empresari Emili Vives impulsa la recuperació del poble abandonat de Conill, situat al terme de Tàrrega.

Fulleda i Cabanabona perden el 25% en deu anys

Fulleda (Garrigues) i Cabanabona (Noguera) han perdut el 25% de la població en l’última dècada i tenen menys de cent habitants. Aquest descens ha tingut una primera conseqüència: des del 2015, els respectius ajuntaments van passar de cinc a tres regidors. El mateix va passar a Arsèguel, mentre que Prats i Sansor, la Baronia i Bassella van passar de set edils a cinc. La pèrdua de població ha suposat vint regidors menys a les comarques lleidatanes.

Bausen, bloquejat, denuncia "abandó"

Bausen no té secretari des de l’octubre, la qual cosa li impedeix aprovar des de decrets fins a llicències d’obres. Tampoc pot portar al ple el pressupost d’aquest any ni els comptes pendents des del 2009, una cosa necessària per desbloquejar a la fi transferències i subvencions que fa anys que estan congelades. “Ens sentim abandonats per les institucions”, diu l’alcaldessa, Veronique Fontan. El municipi rep el servei de secretaria del Conselh d’Aran.