La Segarra recupera les pomeres

Maria Casoliva, una jove agricultora llicenciada en Ciències Ambientals de Mas Pinyol, a Sanaüja, ha introduït a la comarca la plantació de pomeres com a cultiu alternatiu al cereal, que domina a la comarca. És la primera plantació de pomes que es coneix al territori, si bé familiars de Casoliva expliquen que fa quaranta anys ho va intentar, sense èxit, amb una plantació de sis hectàrees la veïna masia de les Torres.

El projecte ha arrancat amb la plantació de 2.800 arbres al costat de la masia. La iniciativa ha estat de la cooperativa comercialitzadora Fruits de Ponent, amb el suport de l’alcalde de Sanaüja, Josep Condal. Segons Casoliva, la cooperativa busca una producció de pomes amb valor afegit, ja que aquesta fruita s’està perdent al pla de Lleida a favor d’altres, com la nectarina o la pera. L’altitud més gran sobre el nivell del mar i el contrast tèrmic de les temperatures de la Segarra permeten un fruit de qualitat. De moment, en la primera collita es van aconseguir 16.000 quilos i s’espera aquest any, ja en plena producció, arribar als 50.000.

La plantació té 2.800 arbres i en la primera collita s’han produït 16.000 quilos

Els principals esculls estan en la compra de maquinària, inviable per a una producció tan petita; la mà d’obra, de forma inicial compta amb el suport familiar, i finalment, la zepa (zona especial de protecció d’aus), que li impedeix poder regar a les terres on tenia previst els 6.000 metres cúbics d’aigua per hectàrea i any que requereix la producció.

Inicialment, Maria Casoliva ha constituït la Cooperativa Agrària del Llobregós amb un altre agricultor, Gerard Cases, de la població veïna de Ribelles, a la Noguera, d’una banda, per poder comercialitzar la poma, i de l’altra, per aconseguir que s’afegeixin al projecte més agricultors. Casoliva desconeix la viabilitat del projecte. “De moment estem en fase experimental”, per la qual cosa la base de l’economia familiar continuen sent les granges i la producció de cultius extensius.

Malgrat tot, està satisfeta amb la marxa del projecte, entre altres coses, perquè la viabilitat dels cultius extensius cada vegada està més en dubte a les zones de reg.

La producció de poma a la Segarra té la seua anècdota en el fet que el llibre de Vidal Vidal dedicat a la comarca el titula precisament El país de les pomes. Segons l’escriptor, la comarca, abans de ser una terra de frontera, havia estat una zona de frondosa vegetació, per la qual cosa no es descarta la producció d’aquesta fruita. Segons Vidal Vidal, el topònim ve de l’euskera, en què sagar és el nom de poma; sagardi, de pomeres, i sagarresi, el de país de les pomes.

Una activista cultural que vol mantenir la tradició Si bé Maria Casoliva és originària de la localitat de Sanaüja, fa només uns anys que ha tornat al seu entorn rural després de viure una dècada a Girona. La formació en l’especialitat de les pomes ha estat a càrrec de Fruits de Ponent. La jove, a més, és una activista cultural, una de les responsables del grup de Castellers de Guissona, que precisament aquest any celebra el desè aniversari.