Tarrés, el municipi de Lleida amb més nens de menys de 5 anys per habitant

Tarrés tenia, a 1 de gener del 2016, vuit nens de menys de cinc anys empadronats. Suposaven el 8% del total del centenar de veïns, xifra que el va convertir proporcionalment en el municipi de Lleida amb més població d’aquest grup d’edat. Supera la mitjana estatal, una cosa que també passa en 63 localitats lleidatanes més.

Vuit veïns de menys de cinc anys empadronats en un cens en què hi ha registrats un total d’un centenar d’habitants. Aquesta estadística, que representa un 8% de la població, va convertir el passat 1 de gener del 2016 Tarrés, a les Garrigues, en el municipi de la província de Lleida amb més percentatge de nens d’entre zero i quatre anys, segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I no únicament això, sinó que a més aquesta localitat, situada ja al límit amb la província de Tarragona, supera de lluny amb aquestes dades les mitjanes lleidatana i catalana de població d’aquest grup d’edat (4,91% i 4,93%) i gairebé duplica l’estatal, situada en un 4,67%.

D’això en té la culpa un autèntic baby boom que ha viscut la localitat entre els anys 2011 i 2015 gràcies a un grup de joves que ha decidit quedar-se a viure al poble. “Feia moltíssim temps, jo crec que uns 25 anys, que no naixien aquí tants nens i tan seguits. Suposa uns anys de supervivència per al poble que estan garantits”, explica l’alcalde de Tarrés, Ramon Maria Arbós. I això, en anys en què la despoblació de les zones rurals és la tònica, és tota una sort.

Granyena de Segarra, Cava, Esterri de Cardós o Arsèguel tenen un 7% de població d’entre zero i quatre anys

Però no només Tarrés supera la mitjana. I és que 63 localitats lleidatanes més (d’un total de 231) compten amb més d’un 4,67% d’habitants de menys de cinc anys. A les posicions més altes del rànquing (que pot haver canviat durant el 2016) destaquen municipis tan petits com Granyena de Segarra, Esterri de Cardós, Arsèguel o Cava, amb entre 57 i 147, veïns però amb més d’un 7 per cent d’ells situats en la franja d’edat entre zero i quatre anys.

L’altra cara de la moneda són pobles com ara Sarroca de Bellera, el Cogul o Fulleda, que no compten amb nens d’aquestes edats, encara que, almenys en aquest últim municipi, ha nascut una nena l’any 2016.

“Això és vida per al poble. És una generació assegurada” Bruna i Biel Elias (un i tres anys), Arnau Blázquez (quatre), Lluís Pascual (quatre), Nil i Ares Arbós (quatre i dos anys) i Aleix Arbós (quatre) assisteixen puntualment a la cita. Hem quedat a l’arcada de l’ajuntament per conèixer els set nens que actualment estan empadronats a Tarrés, a les Garrigues, ubicat ja al límit amb la província de Tarragona. Ells set i un més que l’últim any va abandonar el cens municipal van convertir aquesta localitat, a 1 de gener del 2016, en el poble amb més canalla de menys de cinc anys per habitant de la província de Lleida. “Això és vida per a nosaltres. És una generació assegurada”, afirma l’alcalde, Ramon Maria Arbós. Arriben a la cita corrent pel mig del carrer perquè allà, a Tarrés, el perill és mínim. “Als nens els dóna llibertat viure en un lloc així. Amb pocs anys ja els pots deixar sortir sols al carrer i això és una tranquil·litat per a nosaltres. Són més autònoms i més feliços”, expliquen a l’uníson els pares d’aquests petits. Són tot parelles joves en les quals almenys un dels membres és originari de Tarrés. I coincideixen que en un poble petit “els nens s’ho passen bé com abans. Necessiten poc: carrer, una pilota i unes pedres”. I els nens es coneixen tots entre ells. “Estan molt més integrats i això els fa tenir un sentiment de pertinença molt més gran”, apunten els pares. La majoria treballen fora del poble, però necessitar el cotxe per anar al lloc de treball o portar el nen al col·legi (Tarrés no en té) no és un impediment per a ells. “Agafes el cotxe igual que ho hauries de fer si vius a Lleida ciutat. Fins i tot tardem menys”, asseguren. En definitiva, qualitat de vida que, diuen, no està pagada amb diners. “La gent de ciutat no entén que aquí, nosaltres, però sobretot els nens, poden fer vida.”