MUNICIPIS
El litigi per la muntanya de Tor arriba un altre cop als tribunals després d'una pau de 12 anys
Copropietaris de dos de les tretze parts indivises es querellen contra la junta que gestiona aquestes 2.600 hectàrees || L’acusen de negar-los drets i beneficis, i els administradors ja declaren al jutjat
Imatge d’arxiu de Tor.
L’històric conflicte per la muntanya de Tor (Alins) ha tornat als tribunals, dotze anys després de les sentències que van reconèixer com a propietàries les famílies de les tretze cases del poble i els seus successors. Després de les sentències que van posar fi a dècades de disputes per la titularitat d’aquestes 2.600 hectàrees de boscos limítrofs amb Andorra al Pallars Sobirà, una querella criminal davant del jutjat de Tremp qüestiona ara la comunitat que gestiona aquesta muntanya, tristament famosa després de convertir-se en l’escenari de tres assassinats (vegeu les claus).
Cinc dels copropietaris de Tor, que representen dos de les tretze parts indivises de la muntanya, s’han querellat contra cinc administradors de la comunitat de copropietaris. La querella els atribueix un suposat delicte d’estafa processal i dos presumptes delictes continuats per administració deslleial i per impedir exercir als demandants els seus drets com a comuners.
Així ho van explicar fonts pròximes a aquesta causa judicial, que van precisar que els querellants creuen vulnerats els seus drets al no poder participar en sessions de la junta i no rebre beneficis per l’explotació dels boscos. Un actua en representació de Jordi Riba Segalàs, més conegut pel sobrenom de Palanca.
La querella va iniciar la seua tramitació el mes de juny passat i es troba en els primers passos del procés d’instrucció al jutjat de Tremp. Aquest mateix mes ha prestat declaració davant del jutge el primer dels administradors de la comunitat de copropietaris de Tor, i està previst que la resta dels querellats ho faci al llarg dels propers dos mesos.
La Fiscalia de Lleida, per la seua banda, no ha obert per ara diligències d’investigació. Aquest diari va intentar obtenir sense èxit la versió dels copropietaris objecte d’aquesta querella.
Noves iniciatives i una carretera al calaix Les sentències judicials que van restituir la propietat de la muntanya de Tor als descendents de les tretze famílies que van formar la comunitat de copropietaris el 1896 van advertir en el seu dia que els requisits exigits al segle XIX per accedir a la propietat (ser cap de família, tenir una casa oberta tot l’any i propietat a Tor) no s’ajustaven al dret actual. Això va portar els propietaris a reactivar la comunitat sota uns nous estatuts i a donar-la d’alta a Hisenda anys després, després de dècades d’inactivitat, per gestionar aquesta superfície de 2.600 hectàrees (segons el Cadastre, encara que les escriptures de propietat l’eleven a unes 4.800).
