Ramaders de Benavent porten el consistori al jutge per obligar-los a traslladar les granges

Dos ramaders de Benavent de Segrià estan immersos en sengles processos judicials contra l’ajuntament de la localitat per revocar-los la llicència mediambiental necessària per poder portar a terme la seua activitat. El consistori va revocar les llicències pel fet de trobar-se les dos granges de pollastres a menys de 150 metres de la trama urbana o urbanitzable, segons va dir l’alcalde, Manel Català, que va remetre a l’aplicació de la normativa municipal. Català va explicar que el 2002 l’ajuntament va aprovar una normativa urbanística que preveia la urbanització de diversos sectors de la localitat i marcava una moratòria de deu anys perquè les explotacions ramaderes que es trobessin dins del perímetre del nucli urbà “traslladessin” la seua activitat.

Els ramaders Aleix Pujol i David Espinet consideren que l’ajuntament va aprovar la regulació urbanística en un moment de fort creixement immobiliari i que, en l’actualitat, no s’ajusta a la realitat. Insisteixen que el consistori “prioritza el creixement urbanístic a les activitats rurals”, i afirmen que els forcen al tancament. A més, reclamen una indemnització per “aquesta expropiació encoberta”, mentre que el consistori al·lega que no ha de fer-se càrrec de cap compensació. L’alcalde va remarcar que, entre els anys 2002 i 2012, els ramaders no van presentar al·legacions a la norma municipal. Des del 2013, va dir, s’han succeït diverses queixes i denúncies de veïns per “sorolls i olors” que, segons afirmen els ramaders, ni la conselleria de Medi Ambient, ni els Mossos d’Esquadra, ni el Seprona han pogut constatar.

Diverses denúncies contra les granges, mentre que els ramaders assenyalen que cap no ha prosperat

L’alcalde va dir que, davant de la problemàtica oberta per les queixes, es va decidir revocar les llicències mediambientals de les granges. Tanmateix, va reconèixer que entre el juny i el juliol del 2016 els nou edils de la localitat van consensuar una modificació de les normes urbanístiques que autoritzava de nou aquestes explotacions dins del perímetre urbà de 150 metres, que finalment el ple municipal no va aprovar, “perquè no volíem beneficiar ningú ni que la decisió fos instrumentalitzada en un sentit o un altre”. Els ramaders opinen que l’ajuntament “no té ganes d’arreglar les coses” i que “els plans urbanístics no poden anar en contra de la propietat privada i l’activitat empresarial”. Denuncien també la “incongruència que l’ajuntament firmi un manifest de suport a la pagesia i després actuï d’aquesta manera”. L’alcalde va al·legar que “no podem actuar de cap altra forma”. Un dels ramaders va veure desestimada la seua demanda per un jutjat de Lleida i la sentència es troba recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que l’altre espera la vista davant d’un jutjat contenciós administratiu de Lleida. D’altra banda, Jordi Vidal, tècnic de Jarc, va mostrar el seu suport als ramaders i va dir que faran el necessari perquè no es tanquin les granges.