Els pressupostos municipals baixen fins a un 42 per cent des de l'inici de la crisi

Les capitals de comarca i els municipis amb més població de Lleida han vist com els seus ingressos han disminuït considerablement durant els anys de la crisi. Això ha provocat que els consistoris hagin hagut d’ajustar els seus pressupostos per poder continuar oferint els serveis bàsics amb menys ingressos dels que tenien el 2007.

La crisi ha tingut greus conseqüències des del 2007 per a les arques municipals dels principals ajuntaments de la província. Segons les dades que ofereix Municat, en l’última dècada els pressupostos s’han vist reduïts entre un 2,5% al Pont de Suert fins a un 42% en el cas d’Alpicat. En el cas de Lleida ciutat, la caiguda ha estat del 3,6%.

La principal causa d’aquesta baixada són les retallades en les transferències ordinàries i subvencions de la Generalitat i l’Estat. Així mateix, els ingressos per taxes i impostos municipals també s’han vist reduïts, amb una notable excepció: l’impost sobre béns immobles (IBI), que ha pal·liat els efectes d’aquestes retallades a les arques municipals. Les regularitzacions cadastrals dels últims anys van fer que moltes propietats sense declarar passessin a tributar. Un exemple d’això és Alcarràs, on la regularització el 2015 va fer aflorar 200 immobles que no tributaven o no pagaven el que calia. Això va permetre a l’ajuntament rebaixar el tipus d’IBI rústic sense perdre recaptació. De fet, en la majoria de consistoris de la província la recaptació de l’IBI té un pes molt destacat en els ingressos, segons es desprèn de les seues liquidacions.

L’esclat de la bombolla immobiliària va perjudicar els ingressos que els ajuntaments rebien per llicències d’obres i la venda de terrenys municipals. Per la seua part, les transferències i subvencions de la Generalitat i l’Estat van tocar fons el 2013 amb comptades excepcions com els plans d’ajuts locals coneguts com plans Zapatero el 2009 i el 2010. El 2013 la reforma local del PP restringiria les despeses en personal i supeditaria inversions a tenir les arques sanejades.

A l’espera de liquidacions, els ajuntaments van augmentar ingressos l’any 2016, un símptoma d’una lenta recuperació.

La pujada de l'IBI trampeja la situació a Lleida

L’inici de la crisi econòmica va trobar l’ajuntament de Lleida amb 162 milions d’euros en ingressos. Vuit anys després, passats els grans alts i baixos, es va tancar el 2015 amb 156,5 milions en ingressos, un 3,5% menys. La caiguda inicial en les taxes més vinculades al sector immobiliari, com són l’impost de construccions (ICIO) i la plusvàlua, i en la venda de terrenys, es va veure compensada pel fort impacte de la revisió cadastral del 2006, que va duplicar els valors i va provocar una forta alça de l’IBI a partir del 2007, encara que es van aplicar límits a les pujades per suavitzar-les i repartir-les durant deu anys.

Entre el 2007 i el 2015 els ingressos de Lleida per IBI van passar de 33,6 a 51,6 milions d’euros i es van convertir en un terç dels ingressos municipals. A més, en els primers anys de la crisi el Govern central va incrementar la inversió en obres a través del Pla E (o Pla Zapatero, com va ser més conegut), que va fer que les arques municipals de la capital arribessin a un rècord d’ingressos el 2009, amb 201,5 milions d’euros.

El mannà d’aquests fons extra es va acabar el 2011, però el veritable cop per a la tresoreria de la Paeria va arribar el 2013, quan les retallades d’Estat i Generalitat –forçats pels límits financers de la Unió Europea i la pressió dels mercats internacionals– van fer passar els ingressos municipals dels 175,39 milions liquidats el 2012 als 151,66 milions l’any 2013. Va suposar una retallada del 13% i 23 milions menys. Des d’aleshores la situació ha millorat i el pressupost del 2017 torna a superar la previsió de 170 milions en ingressos, malgrat la rebaixa del 2% de l’IBI. Comencen a recuperar-se tributs com l’ICIO i la plusvàlua i la participació en ingressos de l’Estat com l’IVA i l’IRPF també va millorant.

Un impost local que salva les arques municipals Els ajuntaments d’Almacelles, Balaguer, Solsona i Torrefarrera han pogut pal·liar els efectes de la crisi gràcies al fet que els ingressos en concepte d’Impost de Béns Immobles (IBI) han crescut fins a pràcticament duplicar-se entre els anys 2007 i 2015. En altres municipis, com a les Borges Blanques, ha crescut també encara que en menor mesura. Així, l’increment més notable de tots el trobem a Solsona, on els ingressos van augmentar més d’un milió d’euros entre els anys 2007 i 2015. En el mateix període de temps, a Almacelles els ingressos per IBI van augmentar gairebé un milió en les liquidacions pressupostàries.