La desinversió de Johan Cruyff a Lleida

Johan Cruyff, l’estrella del futbol holandès que va revolucionar el joc amb les seues idees estètiques i ofensives, no només va destacar per la transformació que va suposar el seu joc, també pels seus negocis fallits com a empresari ramader. Sí, ramader i a Lleida, concretament al terme municipal de Foradada, a la Noguera.

Cruyff va adquirir el 1978 un lot majoritari de les accions de la societat Ganadera Catalana, juntament amb el seu llavors mànager i mentor, Michel Basilevitch, per aixecar una granja de més de 2.000 porcs per a engreix amb les últimes innovacions tecnològiques del moment. Va invertir més de trenta milions de pessetes pels terrenys i gràcies a una sèrie de préstecs bancaris i ajuts diversos de l’empresa Grupeco (que van ascendir a cent milions) va començar a aixecar una de les granges més avançades de Lleida, segons expliquen veïns de Foradada, que recorden perfectament el projecte empresarial de Cruyff al poble, ja que també hi havia alguns empresaris de la comarca que van participar en aquesta inversió.

Els mateixos veïns van assenyalar que després d’iniciar les obres, en què treballaven operaris de la zona, també augmentaven els deutes i “els mateixos socis de l’empresa demanaven a Cruyff més inversió per a la granja”, van explicar veïns, “fins i tot es van comprar més finques annexes per fer una altra granja de cria de conills”, van explicar. Ni l’una ni l’altra van arribar a ser realitat: el 1979 l’esportista, cansat d’invertir diners sense veure resultats i “atabalat pels deutes”, va iniciar el camí per liquidar la firma. “D’alguna manera va ser enganyat perquè ell poc va venir per aquí, en canvi es van moure molts diners. Li van fer construir una granja que va ser una ruïna econòmica”, van explicar.

Cruyff finalment, aconsellat pel seu sogre, Cos Coster, va liquidar les relacions econòmiques i empresarials amb Basilevitch, que principalment es referien al hòlding Grupeco i Ganadera Catalana en particular. En el seu moment, Coster va acusar Basilevitch de ser la ruïna econòmica del jugador i el va acusar d’haver transportat a Suïssa diverses quantitats de diners i de transferències irregulars de divises, pertanyents al futbolista. La trajectòria agropecuària del jugador va coincidir amb el final del seu pas per la Lliga i Cruyff va fitxar aleshores per Los Angeles Aztecas dels Estats Units.

La granja de Foradada se’n va anar en orris i va passar a mans dels bancs, que van començar a subhastar el seu patrimoni per pagar els creditors. Part d’aquest patrimoni va acabar en poder d’uns empresaris catalans, impulsats pel baró de l’Albi, Carles Montoliu, vinculat llavors a negocis del sector agroalimentari, que van intentar rellançar l’empresa. Les restes de l’imperi ramader de Cruyff també van passar a ser gestionades per altres firmes com la Cooperativa d’Artesa, que la va arrendar durant molts anys però que tampoc va aconseguir aixecar el vol. Les naus van acabar a mans del grup Zeta (família Asensio) fins fa quatre anys, que les va comprar Industrial Ganadera. Un dels responsables de l’actual propietària de les antigues naus de Cruyff va explicar que la granja es trobava en un estat “lamentable”, gairebé “caòtic i d’abandó”, i la brossa havia començat a envair les naus.

Ha col·laborat en la formació de nens de Lleida amb la seua fundació Divendres es va complir un any de la seua mort i el món del futbol el va recordar amb diferents actes commemoratius. El vincle de Cruyff amb Lleida va començar el novembre del 1973, quan va jugar amb l’equip blaugrana un amistós al Camp d’Esports en el qual un dels gols va portar la seua firma. A Lleida també va venir a jugar a golf, la seua altra gran passió, quan va disputar al camp de Raimat diverses edicions del Trofeu ICG Software. Una vegada retirat, Cruyff va centrar els esforços en la fundació Cruyff Institute i a millorar la situació de molts nens, sobretot amb els Cruyff Courts, unes pistes de futbol que han acabat convertint-se en millores de pistes esportives de col·legis i instituts. Una d’aquestes pistes és a Mollerussa, que va inaugurar el juny del 2012.