El Govern encarrega l'enderroc de cinc edificis il·legals, inclòs el de l'ecologista Vàzquez

El departament de Territori i Sostenibilitat ha posat en marxa el procés per enderrocar cinc edificis il·legals, construïts durant la dècada passada en sòl rústic d’Aran, el Pallars Jussà i el Solsonès. La conselleria ha convocat un concurs per elaborar els projectes de demolició de tres cases, dos a Naut Aran i una a Lladurs; d’un magatzem agrícola i un mur de contenció a prop de la Garona a Escunhau (Vielha), i de l’edifici que el secretari general de l’associació ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, va construir a títol personal a Sant Esteve de la Sarga.

La contractació d’aquests projectes suposa el primer pas per a la demolició subsidiària, que executa la Generalitat amb càrrec als promotors d’aquests edificis, si no la porten a terme ells mateixos. Arriba després d’ordres de demolició que l’Executiu català va dictar entre els anys 2007 i 2009, i que sovint han estat objecte de nombrosos recursos davant de l’administració i els tribunals abans de ser declarades fermes una dècada després. Les clàusules de la licitació preveuen adjudicar els contractes, dividits en lots, a partir del proper mes de maig. A partir de llavors, els adjudicataris tindran un termini de cinc mesos per presentar els projectes a Territori.

Algunes d’aquestes construccions es van construir sense comptar amb llicències. És el cas dels dos habitatges en sòl rústic de Naut Aran, un a prop de la ribera de l’Aiguamòg i un altre de propera a Bagergue. Així ho va indicar l’ajuntament, que va apuntar que els promotors les van construir després que el consistori els va negar la llicència d’obres.

L’alcalde, César Ruiz-Canela, va precisar que no són antigues bordes de pastors restaurades com a habitatges, sinó edificis de nova planta (vegeu el desglossament).

En altres casos, es tracta d’edificacions que no s’ajusten a l’autorització concedida per l’ajuntament. Un exemple d’això és l’edifici de Vàzquez a Sant Esteve de la Sarga: es va construir a l’empara d’una llicència municipal per edificar un magatzem agrícola, però la Generalitat va estimar que l’edifici inacabat era un habitatge i que havia excedit de lluny la superfície autoritzada.

Això va donar pas a litigis que es van prolongar fins al 2016, quan sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem van donar la raó al Govern sobre l’excés d’obra, sense pronunciar-se sobre si era una casa o un magatzem.

La Val regula la restauració de bordes per a ús familiar La rehabilitació d’antigues bordes ha estat objecte de nombroses denúncies urbanístiques i litigis en l’última dècada a Aran. En alguns casos, perquè els promotors van construir habitatges on no hi havia hagut mai una d’aquestes cabanes de pastors; en d’altres, perquè feien obres que superaven de llarg les dimensions de la borda original. A més a més, la normativa només permetia rehabilitar-les per a usos agrícoles i ramaders, en declivi a la Val d’Aran.