Una constructora desmantellarà la vella C-1313, ara negada, per a material de construcció

La companyia Ribalta i Fills, SA, una empresa constructora de la localitat d’Oliana, a l’Alt Urgell, ha sol·licitat una autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per a l’extracció de 23.244 metres cúbics d’àrids del fons del pantà de Rialb, gran part dels quals, un total de 18.150 metres cúbics, de l’antiga carretera C-1313 que va quedar negada el 1999 sota les aigües de l’embassament.

La reserva d’àrids està situada al marge esquerre del riu Segre, entre els termes municipals d’Oliana i Bassella. El projecte de la firma local preveu aprofitar els àrids de la plataforma de l’antiga carretera C-1313, en concret, d’un tram de 1.500 metres de l’antic traçat. Preveuen extreure tant les terres com l’asfalt. Aquesta carretera va ser substituïda per la que ara és la C-14, que transcorre paral·lela a l’antiga via, que va quedar parcialment negada, si bé a l’estiu o en èpoques d’estiatge ressorgeix per recuperar el seu antic espai. El punt en el qual ha sol·licitat permís l’empresa constructora està situat a l’altura dels punts quilomètrics 137 i 138 de la C-14.

L’activitat d’extracció de material per a la construcció sota els pantans es trobava aturada

El fons del pantà de Rialb servirà també per a un altre projecte d’extracció. L’altra zona per a la qual han sol·licitat autorització està situada a l’àrea de l’horta de Nuncarga, en aquest cas al municipi de Peramola, i també dins del vas de l’embassament. En aquest punt preveuen extreure 5.094 metres cúbics de graves arrossegades per les aigües, situades al marge dret del riu Segre. La zona afectada per l’extracció és d’aproximadament 10.188 metres quadrats (poca cosa més d’una hectàrea).

Fonts de l’empresa que ha tramitat les sol·licituds van avançar que si aconsegueixen l’autorització de les dos administracions competents tindran un termini d’un any per executar els treballs encara que abans hauran d’esperar que el nivell de les aigües del pantà descendeixi prou com per poder treballar per extreure els àrids ja que, amb el desglaç, tant una zona com l’altra es troben inundades. El pantà, de fet, es troba al 92 per cent de la seua capacitat, amb 371 hectòmetres cúbics d’aigua. Fonts de l’ACA i de la CHE van assenyalar que és habitual aprofitar el fons dels embassaments per a l’extracció de material de construcció, si bé van admetre que aquest tipus d’activitat estava molt aturada en els últims cinc anys coincidint amb la crisi de la construcció, ara ja debilitada.

Carreteres i camins van copar les obres de restitució La construcció del pantà de Rialb es va adjudicar per 55 milions d’euros, però a la conclusió dels treballs (que es van prolongar entre el 1992 i el 1999) el cost havia ascendit a 108 milions d’euros. Tanmateix, les obres de restitució per la construcció del pantà encara han encarit més l’obra en seixanta milions més. En aquest cas, es tracta principalment de carreteres i camins que van quedar inutilitzats per les aigües de l’embassament. Per exemple, els 20,6 milions d’euros de la perimetral del marge esquerre del pantà a Tiurana, o bé la del marge dret, a Bassella, amb 8,4 milions d’euros més. El projecte segregat de les variants de les carreteres afectades per l’embassament va costar 11,2 milions extra i la segona fase del restabliment dels accessos, 9,3 milions d’euros més. L’any passat es va crear així mateix una plataforma d’alcaldes per reivindicar les obres encara pendents, com són els regadius.