SENTÈNCIA
Condemnats per estafa dos empresaris de Golmés
El Suprem determina que van enganyar un empleat seu, que els va prestar 60.000 euros || Penes d’un any i mig de presó
El Tribunal Suprem ha condemnat dos germans de Golmés i propietaris de l’empresa Fabricados Roi acusat d’estafar 60.000 euros a un treballador amb la falsa promesa de fer-lo soci. El Suprem ratifica d’aquesta forma la sentència de l’Audiència Provincial de Lleida, que els va imposar sengles penes d’un any i mig de presó, sengles multes de 1.260 euros i els obliga a tornar els diners a la víctima. Van ser jutjats el setembre de l’any passat acusats per un delicte d’estafa agreujada. La defensa va recórrer la sentència davant del Tribunal Suprem, que ara ha resolt a favor del denunciant, representat per l’advocat Enric Rubio.
El Suprem considera provat que “l’entitat de l’engany està acreditada per tal com els acusats es van aprofitar de la relació de confiança que existia amb el perjudicat, per la seua relació professional de molts anys a l’empresa (...) i es constata el dol (voluntat) antecedent dels acusats, que van realitzar la promesa al perjudicat sabent que no tenien intenció de complir-la”.
“Van realitzar la promesa al perjudicat sabent que no tenien intenció de complir-la”, diu el TS
En el judici, que es va celebrar el passat 14 de setembre, tant els acusats com el denunciant van assegurar que els diners van servir per pagar factures i retards en les nòmines dels treballadors. Eren els estalvis d’ell i la seua dona i van aportar 60.000 euros que mai els van tornar.
Els dos acusats van negar haver-li promès mai que entraria com a soci. En la primera sentència, l’Audiència ja va afirmar que els dos “perseguien exclusivament la immediata entrega dels diners” i que no van fer cap esforç per tornar-l’hi. La Fiscalia va sol·licitar una condemna de tres anys de presó. Els fets van tenir lloc el 2012.
El Tribunal Suprem reitera que en el procés s’ha demostrat “àmpliament l’existència de l’engany. La forma en què es van efectuar les aportacions (...), la falta de lògica que algú deixi tots els seus estalvis a canvi de res i sense cap garantia”. El Suprem rebutja el recurs dels acusats i a més els imposa el pagament de les costes.