Agricultura treballa en 1.010 ha de la xarxa secundària del Segarra-Garrigues

La Generalitat treballa en la xarxa secundària de regadiu en quatre sectors del canal Segarra-Garrigues, que sumen un total de 1.010 hectàrees. Segons va declarar la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, l’actuació més important que tenen en marxa són les obres del reg de suport per al cereal d’hivern al sector 4.1, a Guissona, que permetrà posar en regadiu prop de 415 hectàrees aquest mateix any. A Verdú, al sector 6, es treballa en una superfície de 272 hectàrees adherides, que es posaran en regadiu parcialment aquest any i de forma completa ja el 2018.

Es tracta d’un reg de suport per a l’àrea que no està classificada com a zona d’especial protecció per a aus (zepa). Encara a la zona de l’Urgell, també estan en marxa les obres de la xarxa secundària de reg de suport a l’arbreda de Preixana, amb una superfície de 52 hectàrees que està previst que entri en reg enguany.

Finalment, al Segrià, es treballa en les obres de la xarxa de distribució del sector 12, a Aspa i Artesa de Lleida, amb regadiu de suport a l’arbreda a la zepa de Mas de Melons-Alfés. Allà es compta amb una superfície adherida de 271 hectàrees, que es posaran en regadiu entre aquest any i el que ve.

Serret va destacar que la Generalitat preveu, com consta al pressupost, invertir aquest any vint milions d’euros a impulsar la xarxa secundària del canal, en mesures per reduir l’impacte ambiental i en l’impuls de la concentració parcel·lària. Actualment, l’àrea regable del Segarra-Garrigues arriba a 15.728 hectàrees de cultius, encara que únicament un 63% dels propietaris han firmat el conveni per accedir al regadiu.

Serret va destacar que l’objectiu de la Generalitat serà continuar amb les obres de la xarxa primària i secundària en els sectors on hi hagi adhesió d’agricultors, que actualment va xifrar en 2.600 regants. “Avancem a pas ferm i preveiem augmentar un 10 per cent la superfície de regadiu aquest any”, va assenyalar. Respecte al finançament del canal, Serret va afirmar que l’Estat, que ha de pagar el 50 per cent del cost del canal principal, “va complint la seua part”, encara que va apuntar que “podria posar més diners”.