Apassionats del risc

Els esports extrems segueixen guanyant adeptes. Trèquing, BTT i caiac extrem, espeleologia, esquí de muntanya, escalada, quads, barranquisme, pònting, salt BASE o parapent són algunes activitats que poden practicar-se en un paradís com és el territori de Lleida. Sis lleidatans expliquen les seues experiències i què senten desafiant el risc.

“Somia que vius per sempre, viu com si haguessis de morir avui.” Aquesta frase de l’actor James Dean la té gravada a la ment des que era un nen Richi Navarro. La seua gran passió és el salt BASE, però el fascinen la muntanya i els esports a l’aire lliure en general, i fa dos anys va poder complir un repte personal multiaventura a l’aglutinar tots els seus esports preferits en un sol dia i, a més, en un recorregut circular. El lloc escollit va ser Àger i el congost de Mont-rebei. El desafiament va començar a Àger, on, gràcies a l’empresa local Als Núvols, va fer l’enlairament en paratrike (vol en paramotor), salt BASE, parapent que ja li tenia preparat l’Escola de Vol Albatros, bicicleta de muntanya, trèquing, escalada, de nou salt BASE, trail running, caiac preparat per Montsec Activa i Via Ferrata. Nou esports diferents en nou hores.

Cada vegada són més els practicants d’esports de risc i freqüentment apareix en escena una nova modalitat en la qual les persones arrisquen la vida per descarregar adrenalina. Per què ho fan? Què els motiva per jugar-se alguna cosa més que el físic? “És una sensació de llibertat, felicitat, connexió amb el medi que t’envolta, germanor amb els companys de salt.” Així ho descriu Richi Navarro.

Richi Navarro, especialista en salt BASE, va completar el repte de fer nou esports extrems en nou hores

Pep Fillat practica el submarinisme i assumeix riscos fent espeleologia subaquàtica

Per als germans Aleix i Ian Salvat, de Sort, el caiac en la seua versió més extrema ha passat de ser un esport o una diversió “a convertir-se en el nostre estil de vida”. El seu any natural es divideix entre Europa i Sud-amèrica. Quan aquí comença el fred, es traslladen als rius de Colòmbia, Xile, l’Equador i el Perú. Persegueixen el risc. Els ha passat de tot. “Hi ha vegades que les coses es poden torçar, al ser un esport de tant risc. Hem perdut amics mentre érem al riu, hem hagut de rescatar companys i altres vegades ens han hagut de rescatar a nosaltres. Moltes vegades, la situació és complicada, ja que normalment som molt lluny de zones poblades o estem en llocs de difícil accés. Per això anem ben equipats. Portem una bossa estanca amb tot el material de primera necessitat, inclosos menjar i aigua”, explica Aleix. Han patit lesions de tota mena. Ian va estar l’últim any a Xile i es va trencar diverses costelles al caure malament d’una cascada. “Vaig anar-hi per sis mesos i als tres vaig haver de tornar. Tant el meu germà com jo tenim un historial de lesions”, apunta Ian Salvat.

El motocròs freestyle, més conegut per les sigles FMX, també és per a tots els integrants del Lleides Team, més que un esport, una forma de vida. “El freestyle t’ofereix llibertat, descarregar molta adrenalina i una pau interior quan estàs volant a catorze metres d’altura que no es pot experimentar amb altres coses. Si tenim por? No, però no hem perdut mai el respecte a afrontar rampes de vint-i-tres metres de longitud. Hem viscut a la nostra pròpia pell moltes lesions, alhora que hem perdut companys de professió, per la qual cosa la preparació diària i la concentració són clau”, assenyala Antonio Navas, pilot i mànager general d’aquesta estructura lleidatana de referència en l’àmbit internacional. “Hem acostumat tant la gent a veure coses inversemblants damunt d’una moto que sembla que sigui molt fàcil fer aquests trucs, però, realment, darrere hi ha moltes hores de suor, nervis i també rialles i satisfacció. Sense humor i serietat a parts iguals, res seria possible”, reflexiona Navas.

El submarinista o bussejador sempre està exposat a una constant lluita contra els elements. Però el pallarès Pep Fillat ha fet un pas més cap al busseig més especialitzat, amb tres de les disciplines més dures en l’àmbit del submarinisme, com són l’espeleologia subaquàtica, el busseig en llacs d’alta muntanya o sota el gel i el busseig científic. Algunes de les dificultats que comporta el busseig i que, per norma general, es repeteixen són les condicions de mala o poca visibilitat, fred i sensació de solitud. Precisament per aquesta raó, segons Fillat, es requereix “un autocontrol molt entrenat i una ment freda, perquè aquesta activitat pot ser, en certs aspectes, un reflex de la condició humana”.

L’escalada en roca és, entre altres especialitats de la muntanya, l’activitat preferida de Jordi Marmolejo, que immediatament matisa: “No m’agradaria aparèixer com algú que fa una activitat extrema. La incertesa forma part sovint de l’escalada i això fa que hagis d’improvisar i donar el millor de tu mateix. El més important és no passar-se mai de la línia que ens separa de la temeritat.”

Alba Terés, per la seua banda, competeix en la modalitat de l’snowboard, encara que també practica l’escalada i el submarinisme. “M’encanta el fet de flotar en un núvol blanc arran de terra i lliscar com una ploma per la neu. Descarrego tots els nervis i tota l’adrenalina i arribo a baix eufòrica”, assegura.