ESPAIS PROTEGITS
El Govern crea un fons per comprar espais naturals amb el tribut del CO2
Aquest 2017 preveu invertir 1,3 milions per fer millores en els parcs naturals
Imatge d’arxiu de l’estiu passat de turistes al Parc Nacional d’Aigüestortes.
El Govern vol reprendre la compra de terrenys per reforçar-ne la protecció natural i per fer-ho crearà un fons públic per finançar actuacions per millorar serveis i garantir la protecció. El fons es dotarà a través de l’impost del CO2 emès pels vehicles que es començarà a cobrar a partir del 2018.
El departament de Territori i Sostenibilitat crearà un fons de patrimoni natural per comprar i ampliar la xarxa pública de finques als espais naturals emblemàtics de Catalunya i augmentar d’aquesta manera les actuacions per protegir aquests enclavaments i disposar de recursos per fer una bona gestió del territori i de la biodiversitat. Aquest fons es dotarà amb part dels ingressos que es recaptaran amb l’impost del canvi climàtic que gravarà el CO emès pels vehicles i que començarà a cobrar-se el gener del 2018.
Permetrà disposar, a banda de recursos per a polítiques destinades a mitigar el canvi climàtic, de partides per a polítiques de defensa del patrimoni natural. El 2018 es preveu un recaptació de 70 milions d’euros, i la meitat es podrà destinar als espais naturals i la biodiversitat. Mentrestant, per a aquest any 2017 el Govern ha destinat una partida d’1,3 milions per a millores als parcs naturals que garanteixin el seu funcionament, a Lleida, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i Aran.
Segons fonts consultades, Lleida disposa de diferents enclavaments naturals que podrien ser comprats o llogats per augmentar la seua protecció. De fet, existeixen nombroses experiències a les comarques lleidatanes en què la Generalitat ha adquirit terrenys per implantar mesures de gestió i protecció ambiental (vegeu els exemples). La prioritat del departament se centra en els espais naturals de protecció especial i els de la xarxa Natura 2000. Els recursos es destinaran a millorar els serveis i el funcionament dels parcs naturals i espais protegits.
El departament parteix de la premissa que aquests espais protegits poden ser un al·licient, una manera de generar riquesa, en especial als territoris rurals, com un revulsiu que permeti posar en relleu alguns dels actius més interessants. En aquest sentit, val a recordar que per cada euro invertit en un espai natural protegit té un retorn d’entre 9 i 10 euros al territori. La intenció de Territori és que les compres de terrenys estiguin justificades en els casos que és convenient adquirir aquestes finques per consolidar la seua protecció o evitar que passin a mans privades. El departament veu necessari crear una Agència del Patrimoni Natural.
Exemples
- Segarra-Garrigues. La declaració d’impacte ambiental del canal Segarra- Garrigues obliga a llogar 3.400 hectàrees de finques per portar a terme actuacions agroambientals i protegir les aus estepàries.
- Aeroport Lleida-Alguaire. A l’entorn de l’aeroport de Lleida-Alguaire, la Generalitat adquireix 370 hectàrees entre Alguaire i Almenar (la mateixa superfície que ocupa l’aeroport) per mitigar l’impacte ambiental d’aquesta infraestructura i aplicar-hi mesures per a la conservació de les aus.
- Mas de Melons. També el Govern va comprar l’any 2003 la finca de Mas de Melons, al terme municipal de Castelldans, amb un total de 1.300 hectàrees per minimitzar els efectes negatius per l’exclusió de determinades zones del reg i per preservar les aus.
Els ecologistes aplaudeixen la inversió i reclamen un Parc Natural dels Secans L’entitat ecologista Ipcena va aplaudir aquest diumenge la creació d’un fons de protecció natural que vetlli per la conservació i la protecció de la biodiversitat. El seu portaveu a Lleida, Joan Vázquez, va destacar que d’alguna manera aquest fons posarà en relleu el medi natural com un element bàsic de l’economia de moltes comarques, especialment “si aquest fons està dotat amb l’impost del CO2”, va dir. No obstant, va assenyalar que la Generalitat primer ha de “complir la declaració d’impacte ambiental del Segarra-Garrigues i adquirir 250 hectàrees més de la Timoneda d’Alfés”, va dir. “Una ampliació que garantirà l’hàbitat de certes espècies i es podrà mantenir una població estable.” D’altra banda, va defensar la necessitat d’augmentar les figures de protecció a les zones de protecció de les aus estepàries. De fet, va recordar que la Generalitat té ara l’oportunitat de convertir prop de 40.000 hectàrees de zepes de Lleida en un parc natural perquè “ hi ha més de quaranta hàbitats i espècies d’interès que fan de LLeida l’àrea més important i única de concentració d’hàbitats de Catalunya. Amb la declaració d’un Parc Natural dels Secans de totes les zepes se n’asseguraria la preservació. Vázquez va afegir que aquesta figura de protecció a més assegura la gestió que beneficia econòmicament el territori.
Mesures que s’apliquen en la gestió de les finques
- La Generalitat gestiona diverses finques a les comarques de Lleida, com a l’Urgell, les Garrigues, la Noguera o el Segrià, tant en l’àmbit del Segarra-Garrigues com en zones pròximes a l’aeroport de Lleida-Alguaire, entre d’altres. En el cas del Segarra-Garrigues, la majoria d’aquests terrenys s’adquireixen per donar compliment a la declaració d’impacte ambiental (DIA) d’aquesta infraestructura, i s’inclou també una progressiva gestió de finques per a la millora dels hàbitats esteparis.D’altres es gestionen en règim de lloguer als propietaris, als quals es paga per aplicar mesures de preservació de les poblacions d’aus protegides com determinats cultius, deixar les finques en guaret per afavorir la diversitat d’animals a les zepes o altres mesures agroambientals com la rotació de cultius entre el panís, la colza o la civada. La declaració d’impacte ambiental del canal obliga a llogar 3.400 hectàrees de finques per portar a terme actuacions agroambientals.D’altra banda, en altres espais com a Mas de Melons es gestiona a través de pastures, el cultiu de cereal, oliveres i ametllers.
