SENTÈNCIA
El Govern pagarà un milió per autoritzar un restaurant a Camarasa que el jutge va anul·lar
El Suprem confirma la sentència del TSJC i reconeix que Urbanisme ha d’indemnitzar l’empresa del local || El litigi es va iniciar el 1994 per una denúncia ecologista i el local està tancat des del 2010
Vista de l’antic restaurant Pont Romà a Camarasa, tancat des del 2010.
El Govern pagarà 951.596 euros com a indemnització a l’empresa promotora d’un restaurant a Camarasa Pont Romà SL, en concepte de responsabilitat patrimonial per haver autoritzat les obres d’aquest establiment en sòl rústic a la dècada dels anys noranta. D’aquesta manera, el Govern acatarà la sentència del Tribunal Suprem i finalitzarà el procés judicial iniciat fa dos dècades.
Fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat van apuntar aquest dimecres que amb aquest recurs de cassació finalitza tot el procés ja que el Suprem reconeix el dret a la indemnització, van apuntar. Així mateix, van dir que encara no han rebut la certificació de la sentència, però que quan arribi, “el Govern pagarà el que hagin estipulat els tribunals”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va condemnar el 2015 la Generalitat a indemnitzar l’empresa, malgrat que l’Executiu català va recórrer aquesta resolució al Tribunal Suprem. Ara el Suprem reconeix el dret a la indemnització de 951.596 euros per danys i perjudicis ocasionats més els interessos a partir del 30 de març del 2010. Malgrat tot, la indemnització que va fixar el TSJC ascendia a 962.964 euros perquè incloïa les despeses per l’acomiadament del personal del restaurant (11.367 euros), un pagament que el Suprem exclou de la indemnització al considerar que els treballadors estaven vinculats a unes instal·lacions que mai haurien hagut d’obrir, segons la sentència.
El procés judicial va començar el 1994 quan l’entitat ecologista Ipcena va recórrer al TSJC la resolució d’Urbanisme per la qual s’autoritzava l’establiment al considerar que estava ubicat en un espai protegit, inundable i no urbanitzable. El 1997, aquest tribunal va anul·lar la resolució d’Urbanisme, amb la qual cosa el restaurant es va declarar il·legal. El cas va arribar fins al Suprem, que el 2008 va ordenar declarar nul·les les llicències d’obres que l’ajuntament havia atorgat d’acord amb el permís del Govern. El consistori les va deixar sense efecte el 2010 i l’establiment està tancat des d’aleshores. L’empresa també va demandar la Generalitat pels perjudicis que havia patit com a conseqüència d’una autorització que no s’ajustava a dret.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar l’any 2015 que, sota l’argument de “crear llocs de treball o desenvolupar una determinada àrea econòmica”, Urbanisme va donar la seua autorització “sense que cap altra norma li doni suport”, en sòl rústic. Per aquesta raó, considera que l’Administració va incórrer en responsabilitat patrimonial.
Les claus
- Denúncia dels ecologistes. Ipcena va presentar el 1994 un recurs contra l’autorització del restaurant, a l’envair un espai natural, aixecar-se en terrenys no urbanitzables i inundables. El 2008 el Tribunal Suprem li va donar la raó.
- Edifici tancat. Des del 2010 el local està tancat encara que sotmès a un progressiu deteriorament i sense ús possible al tractar-se d’una construcció declarada il·legal i fora de l’ordenació urbanística.
L’Executiu va recórrer la resolució al Suprem La major part de la indemnització que va fixar el TSJC correspon a la construcció del restaurant (606.904 euros) i a despeses, interessos i comissions bancàries (198.197 euros). La resta corresponia a l’acomiadament del personal (ara exclòs de la resolució del Suprem) i instal·lacions externes com l’enllumenat i el reg de zones verdes. Finalment, el Suprem s’ha pronunciat arran del recurs de cassació presentat de la Generalitat.
