Una desena d'ajuntaments supera el deute màxim per demanar crèdits

Una desena d’ajuntaments de Lleida superen, amb les últimes xifres oficials del ministeri d’Hisenda, de desembre del 2015, el límit màxim de deute a partir del qual han de demanar autorització de la Generalitat per endeutar-se, de manera que han de comptar amb un pla de sanejament i les seues inversions estan hipotecades.

Una desena d’ajuntaments de Lleida supera el límit màxim de deute permès, d’un 110% sobre els ingressos corrents, més enllà del qual han de presentar un pla de sanejament i demanar una autorització a la Generalitat per acollir-se a un crèdit a llarg termini (de més d’un any d’amortització). També suposa una hipoteca sobre altres moviments financers i sobre inversions, que queden limitades o fins i tot prohibides. Segons les últimes dades oficials del ministeri d’Hisenda, amb xifres liquidades al tancament del 2015 (que aporten informació de 140 dels 231 ajuntaments de Lleida), es trobaven en aquesta situació els consistoris de Corbins, Bovera, el Pont de Suert, Sant Guim de Freixenet, Seròs, Tàrrega, Tornabous i Vilaller. Recentment se’ls ha sumat Lleida, mentre que responsables de finances de la Fuliola i de Tàrrega asseguren que van tancar el 2016 per sota d’aquesta xifra màxima.

En el cas de la capital de l’Urgell, afirmen que es va situar en el 94 per cent. La situació de tots aquests ajuntaments té una història darrere i, segons la majoria dels alcaldes, una solució a curt termini. De fet, un deute superior al 110% dels ingressos no era rar abans de la crisi, però la reforma local impulsada pel Govern central va endurir les condicions financeres dels consistoris.

Corbins és el cas més cridaner. El deute se situava el 2015 en un 250% sobre els ingressos corrents. L’alcalde, Jaume Camarasa, calcula que segons el pla d’ajustament a què es van sotmetre els comptes municipals el 2020 assoliran el 110% per anar decreixent la ràtio posteriorment. El pla d’ajustament finalitzarà dos anys després. Les causes d’aquesta situació se situen en mandats anteriors, quan es van construir un pavelló i un gran teatre, que encara es paga. La primera mesura que va haver d’adoptar el consistori pel pla d’ajustament va ser apujar l’IBI, malgrat que ara ja pot rebaixar-lo una altra vegada.

La demora en el cobrament de subvencions o el seu canvi a deute municipal han hipotecat consistoris

Una situació similar es repeteix a Seròs i a Vilaller. En el primer cas, l’alcalde, Gabriel Pena, afirma que un milió d’euros de deute es deu a una subvenció per a un pavelló que la Generalitat no va poder assumir i va convertir en crèdit a nom de l’ajuntament que ara amortitza l’administració catalana. Pena va demanar també una solució a la situació del consistori, aliena a la gestió de les finances municipals, va assegurar.

A Vilaller, Erta afirma que la culpa és d’una subvenció del Feder pendent des del 2010 que cobraran ben aviat, “segons ens ha dit el Govern, i rebaixarà el deute a la meitat” sobre els 486.000 euros actuals. El de la Fuliola és un altre cas remarcable. L’alcalde, Eduard Piera, va explicar que amb la venda de la residència van reduir molt deute i “en sis anys hem pagat més de tres milions, de forma que diria que estem per sota del 110%”. A Bovera, l’alcalde, Òscar Acero, va dir que la situació de deute va portar el consistori a acollir-se a un pla de pagament a proveïdors que implica que la meitat dels diners de la participació en els ingressos de l’Estat se la quedi l’administració central. El cas del Pont de Suert seria similar.

Les dades

Els ajuntaments demanen poder destinar el superàvit a inversió Les entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis, ACM, i Federació de Municipis de Catalunya, FMC) s’han unit per reclamar al Govern central que permeti que els ajuntaments destinin el superàvit municipal o el romanent, si n’hi ha, a inversions en equipaments i serveis. Segons els representants dels municipis, les hisendes locals són les úniques en l’actualitat que compleixen els objectius d’estabilitat pressupostària marcats pel Govern estatal. Tot i així, la llei per a la reforma local (Lrsal) limita els seus moviments i impossibilita que puguin disposar lliurement del superàvit si tenen algun deute, de manera que obliga a destinar-lo a amortització.Aquesta reclamació s’està aprovant a pràcticament tots els ajuntaments de Lleida i de Catalunya a través de mocions municipals, en les quals demanen remetre aquesta situació.