SANITAT
Els CAP del pla de Lleida són els segons més massificats de Catalunya
En pacients per metge i pediatre, mentre que els del Pirineu tenen la ràtio més baixa
Imatge d’aquest dilluns de la sala d’espera del CAP Primer de Maig de la capital.
El nombre de pacients que tenen assignats els metges de capçalera i els pediatres dels CAP del pla de Lleida és el segon més alt de les set regions sanitàries de Catalunya. Per contra, els de l’Alt Pirineu són els que en tenen menys, amb molta diferència, a causa de la baixa densitat demogràfica. Els sindicats demanen més personal i més recursos.
Els ambulatoris del pla de Lleida són els segons més massificats de les set regions sanitàries de Catalunya, tant en la mitjana de pacients adults per metge de família –situada en 1.382, al darrere dels 1.483 de Barcelona– com en la població infantil assignada per pediatre de 1.298 nens, gairebé 150 pacients més que la mitjana catalana. Així ho mostren les xifres del departament de Salut, que també posen en relleu que, al contrari, la ràtio de pacients per metge a l’Alt Pirineu i Aran és la més baixa de Catalunya, atesa la baixa densitat demogràfica del territori.
Representants dels professionals de l’Atenció Primària denuncien que en els últims anys la seua càrrega assistencial ha anat en augment i alerten que un dia poden arribar a tenir programades seixanta visites, cosa que “satura el facultatiu i acaba repercutint en el malalt”.
Per la seua part, el delegat de Salut a Lleida, Jordi Cortada, va destacar que la ràtio de pacients adults per metge de capçalera és més baixa que la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, va dir que la dispersió dels consultoris a Ponent obliga els professionals a desplaçar-se per passar visita limitant el nombre de pacients que poden atendre. Respecte que els nens assignats per pediatre superin la mitjana catalana, va argumentar que a moltes zones rurals els menors són atesos per metges de capçalera i no per especialistes en medicina infantil. Al CAP d’Artesa de Segre, per exemple, els quatre pediatres són metges de família. “No ha de sorprendre’ns, estan de sobres capacitats i a molts països està estesa aquesta pràctica”, diu Cortada.
El personal coincideix a apuntar que la no-cobertura de les baixes o vacances del personal sanitari, que implica fer “malabarismes per absorbir la quota de pacients del company absent” o una població cada vegada més envellida i demandant d’atenció mèdica són alguns dels factors que agreugen aquesta situació. “L’ideal seria que cada facultatiu tingués un temps de consulta mínim de 10 minuts, però de vegades tot just disposes de cinc”, assenyala Metges de Catalunya.
Personal i pacients
- Demanen més personal i obrir les 24 h l’ambulatori de Prat de la Riba. Els sindicats expliquen que la falta de professionals provoca algunes situacions complicades als ambulatoris. “En algunes àrees bàsiques, un metge i un infermer s’encarreguen del cribratge d’Urgències, de manera que les seues visites programades les absorbeixen com poden els seus companys”, expliquen des de CCOO. Representants sindicals consultats insisteixen que reforçar el personal i reobrir l’ambulatori d’urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Prat de la Riba 24 hores (actualment obre quan els altres CAP tanquen) ajudaria a disminuir les llistes d’espera (que poden arribar a les tres setmanes segons el facultatiu i l’ambulatori) i a evitar que molts pacients acudeixin a l’Arnau de Vilanova per una patologia de baixa complexitat. Cortada va descartar de moment ampliar l’horari del CUAP i va afirmar que funciona molt bé i que és el que més visites rep de Catalunya.
- El Parlament insta a revisar les ràtios de pacients.El ple del Parlament de Catalunya va aprovar aquest dijous una moció del PSC que insta el Govern de la Generalitat a adoptar mesures urgents durant aquest any per estabilitzar els professionals eventuals del sector de la salut de titularitat pública, incloent les places per cobrir totes les baixes estructurals per jubilació. El text també demana una revisió de ràtios de pacients per professionals dels CAP segons perfils poblacionals, la dispersió territorial i els indicadors socioeconòmics.
