JORNADES
Reñé avala la capacitat de tots els pobles per gestionar serveis
En el debat celebrat ahir a la UdL sobre mètodes per millorar prestacions
Reñé amb alguns dels ponents a les jornades tècniques.
El president de la Diputació, Joan Reñé, va inaugurar aquest dijous la jornada sobre la gestió de serveis públics locals a la Facultat de Dret de la UdL, centrada en els avantatges i desavantatges de la gestió interna (municipal) o externa (firmes privades) d’aquests serveis, és a dir, el que ara es denomina remunipalització i que genera detractors i defensors.
Reñé va incidir que l’important és que siguin serveis de qualitat i proximitat als veïns i va remarcar que cada administració local és competent per triar el que més li convé “ja que no hi ha fórmules màgiques per saber quin mètode és més correcte”.
Va insistir en el fet que Lleida està integrada per molts petits pobles que moltes vegades depenen dels ajuts de la Diputació davant de la tardança de les subvencions del Govern i l’escassetat de diners per part de l’Estat. Al llarg de tot el matí, experts en aquesta matèria van definir el que és un servei públic, la seua gestió externa o interna, el marc jurídic, el règim laboral, la situació dels treballadors i la nova normativa de la Unió Europea, que regula la contractació per evitar que l’obra pública quedi aturada, o doni peu a corrupció urbanística, i introdueix la compensació pel risc d’explotació en la concessió a privats.
El Govern espanyol tramita incloure-la dins de la llei de pressupostos del 2017. Els experts afirmen que es va cap a un model mixt de gestió pública amb col·laboració de les empreses privades.
Regs i grans obres com la construcció del canal Segarra-Garrigues En la jornada va quedar patent que grans obres com la construcció del Segarra-Garrigues que executen l’Estat i la Generalitat és molt difícil que tirin endavant sense la gestió d’empreses privades que s’encarreguen primer de la construcció i, posteriorment, de l’explotació i el manteniment. Al seu torn, una altra de les ponències es va centrar en la promoció dels regadius i en la concentració parcel·lària i en la necessitat de primar l’obra a les comarques preponderantment rurals davant les obres a l’àrea metropolitana.
