CARRETERES
El Govern preveu una vinyeta anual per a tots els vehicles i eliminar els peatges
També per a les infraestructures de l’Estat i oscil·laria entre els 40 i 110 euros
Imatge d’un dels peatges d’una autopista d’Abertis.
La Generalitat elabora un nou model de gestió de les autovies i autopistes catalanes que planteja una taxa anual o vinyeta per a tots els vehicles i en totes les vies d’alta capacitat que transcorren per territori català i suprimir els peatges. La taxa donarà accés il·limitat a la xarxa viària i la recaptació servirà per mantenir les vies.
La Generalitat elabora un nou model de gestió per pagar i mantenir totes les autovies i autopistes que transcorren per territori català. Preveu implantar una vinyeta anual que haurien de pagar tots els vehicles circulin o no per aquestes vies, i permetria l’ús il·limitat de tota la xarxa viària, en la qual s’inclourien les infraestructures que són titularitat de l’Estat. A canvi, desapareixerien totes les barreres dels peatges. El Govern treballa en l’aplicació d’aquesta taxa, la recaptació de la qual aniria íntegrament al manteniment d’aquestes infraestructures i al transport públic.
La proposta catalana preveu que els turistes i conductors de pas que utilitzin les vies ràpides catalanes de forma puntual paguin la part proporcional a un dia, setmana o mes. Es podrà adquirir la vinyeta presencialment en les primeres àrees de servei que es trobin o a través d’una aplicació mòbil. El gravamen oscil·laria entre els 40 i els 110 euros en funció del tipus de vehicle (amb possibles bonificacions), segons el secretari d’Infraestructures de Territori, Ricard Font, en una entrevista a RAC1. Per als transportistes aqueesta taxa seria lleugerament més alta, encara que segons la conselleria, el debat està obert i cal aconseguir un consens entre els professionals, els sindicats, les concessionàries i el sector del transport.
Per als transportistes la taxa seria lleugerament més alta, tot i que encara s’ha de definir el nou model
L’executiu català treballa en un horitzó de quatre anys per aplicar el nou model, precisament, perquè comencen a vèncer les concessions d’algunes de les autopistes més importants, com l’AP-7 (2019-2021); l’AP-2 (2020), la C-32 al Maresme i la C-33. A Lleida hi ha sis vies d’alta capacitat, i tres, les autovies A-2, el tram construït de l’A-14 i la part de l’A-22 entre Lleida i Osca, a més de l’autopista AP-2, de titularitat de l’Estat.
Per la seua part, la Generalitat és titular de l’Eix Transversal. Així mateix, el Govern preveu un model unitari “pensat globalment”, ja que la Comissió Europea ja està estudiant la implantació de sistemes de pagament en totes les vies ràpides europees, a través de vinyetes clàssiques o amb models com el plantejat pel Govern. El pla de peatges català necessita l’aval del ministeri de Foment i el Govern planteja que els diners es reparteixin entre els titulars d’aquestes vies.
Això també permetria fer inversions en transport públic. De fet, la conselleria preveu que els 300 milions estalviats en peatges a l’ombra i bonificacions es destinarien al transport públic. Tanmateix, des de la conselleria de Territori van aclarir que encara s’està definint el model. Per la seua part, la secretària de la patronal dels transportistes a Lleida, Sílvia Llobet, va assegurar que el sector acceptaria una vinyeta, “encara que ha de ser global i que no tingui un cost desorbitat”, va dir.
Propostes i exemples
- Nova proposta que inclou també el transport pesant. La Generalitat ja ha anunciat en altres ocasions que aplicarà aquest gravamen en autopistes i autovies catalanes. Primer es va plantejar aquesta taxa sobre el trànsit de camions i vehicles pesants de 12 tones o més. Després sobre tots els vehicles i en totes les vies com una taxa mediambiental i per al manteniment de les carreteres. El 2014 es va proposar l’aplicació de l’eurovinyeta només a l’Eix Transversal (C-25) per a camions i vehicles pesants. En el seu dia es va calcular que el gravamen ascendiria a 20 euros per circular entre Cervera i Caldes de Malavella, però no va arribar a aplicar-se mai per l’oposició del sector del transport.
- Àustria i Suïssa ja apliquen tarifa plana per circular per vies ràpides. Un dels referents a implantar aquest model és Àustria, un país on els vehicles paguen 85 euros cada any per circular per vies ràpides. Es tracta d’un sistema de pagament d’ús equitatiu per a tot el país i que a més és ambientalment sostenible. D’altra banda, Suïssa també aplica un gravamen per utilitzar les vies ràpides a tot el país. Precisament, el ministeri de Foment ha argumentat en anteriors propostes que per implantar aquest nou impost abans s’havia de traslladar la directiva europea que la regula, un tràmit que encara no s’ha dut a terme a Espanya. Segons l’executiu català la Comissió Europea ja estudia aquesta mesura, que podria adoptar en un termini curt de temps.
A l’espera de desdoblar l’N-240, que ha d’estar finalitzada el 2020 La proposta actual de la Generalitat per eliminar els peatges de les vies ràpides a través d’una tarifa anual arriba després que el Govern hagi exigit a Foment més inversió per ampliar la via N-240, incorporant un carril per sentit (duplicitat) entre Lleida i les Borges Blanques. Així mateix, la conselleria de Territori veu necessari també aprofitar el tram de l’AP-2 entre Montblanc i les Borges, i buscar com gestionar el transport pesant, plantejant una possible desviació per l’autopista, encara que aquests han de tenir la plena gratuïtat en el peatge. Precisament, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va reiterar al març a Barcelona que l’Estat abordarà el desdoblament de l’N-240 entre Lleida i les Borges durant aquesta legislatura. El desdoblament hauria d’estar finalitzat el 2020 i el 2021 finalitza la concessió de l’AP-2 amb Abertis. Per la seua part, la Plataforma Prou Morts a l’N-240 incideix que alliberar l’autopista al trànsit és una de les solucions que reclama el territori mentre la duplicació perquè la nacional tingui quatre carrils entre Lleida i la capital de les Garrigues no sigui una realitat. Totes dos peticions també han estat sol·licitades pels grups de PDeCAT i ERC.
