EQUIPAMENTS
Més de 10 pobles, encara sense socorrista per obrir les piscines a l'endurir-se la normativa
Menys candidats, perquè els exigeixen un nou títol i inscriure’s en un registre || Consells i ajuntaments treballen per cobrir les places i alguns critiquen que això penalitza les localitats més petites
Bovera prepara l’obertura de les piscines municipals a l’espera de disposar de socorrista.
Més d’una desena de municipis de Lleida no tenen encara els socorristes que exigeix la normativa per poder obrir aquest mes les piscines públiques. Ajuntaments i consells expliquen que el nombre de candidats per cobrir aquests llocs de treball s’ha reduït sensiblement aquest any, i ho atribueixen al fet que la Generalitat ha elevat els requisits per exercir aquestes tasques de vigilància i rescat.
Així, els socorristes han de tenir una nova titulació, que no sempre poden validar amb l’antiga, i figurar en el Registre de Professionals de l’Esport (vegeu les claus). Alguns alcaldes van lamentar aquest dilluns que això perjudica especialment els pobles més petits.
A les Garrigues, el Consell Esportiu contracta socorristes per delegació de nombrosos ajuntaments i encara treballa per trobar qui vigili les piscines del Cogul i Bovera. Castelldans, per la seua part, va recórrer a una empresa externa per dotar-se d’aquest servei, després de convocar un concurs que va quedar desert. El Consell Esportiu de la Segarra, per la seua part, busca socorrista per a cinc de les dotze piscines municipals de la comarca. Els ja seleccionats no estan per ara assignats als diferents municipis.
La Federació apunta que disposar de menys socorristes pot augmentar el cost de contractar-los
A la Noguera, on cada municipi contracta els seus propis socorristes, Térmens té encara una vacant, mentre que Os de Balaguer en necessita un per a aquest nucli i un altre per a Gerb. Montgai, per la seua part, no ha cobert cap de les dos places per vigilar les piscines. L’alcalde d’aquesta última localitat, Jaume Gilabert (ERC), va lamentar que els pobles petits solen tenir dificultats per contractar socorristes i que endurir els requisits només contribueix a agreujar la situació. En la mateixa línia, edils d’altres municipis van recordar que resulta difícil fins i tot tenint ajuts de la Diputació que sufraguen la pràctica totalitat del cost.
A l’Urgell, només Sant Martí de Riucorb segueix buscant personal per a les piscines. El president del consell, Salvador Bonjoch, va explicar que davant de la dificultat per trobar socorristes es plantegen crear una borsa de treball. També el consell del Segrià ha plantejat aquest problema a la secretaria general d’Esports i proposa donar publicitat a les titulacions requerides per ser socorrista com a mitjà per augmentar el nombre de candidats.
A l’Alt Urgell i al Pla afirmen que tenen totes les places de socorrista cobertes, tot i que han tingut menys candidats per cobrir-les. A Organyà, el concessionari de la piscina i el càmping, Jordi Rabaneda, va explicar que ha contractat un socorrista d’Albacete i té un altre lloc per cobrir. “Els requisits són més estrictes i ens costa molt contractar”, va dir.
Per la seua part, la Federació d’Hostaleria va indicar que no ha rebut encara queixes dels associats per aquesta raó. El president, Josep Castellarnau, va apuntar que disposar de menys candidats pot suposar un cost més gran al contractar socorristes.
Les claus
- Nous requisits. Se’ls exigeix un nou cicle de formació, que alguns poden validar amb el títol actual, en funció de l’antiguitat i l’experiència. Així mateix, s’han d’inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport.
- Empreses externes. Alguns ajuntaments recorren a empreses externes per dotar-se de socorristes. Fonts d’aquest sector constaten també dificultats per contractar.
- Contractació diversa. Els consells esportius de les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Segarra faciliten la contractació als municipis que ho demanen. La Diputació destina aquest any 1,2 milions en ajuts per contractar socorristes, amb un límit de fins a 8.500 euros per municipi.
