MEDI AMBIENT
El Govern central canvia la llei de fauna per eludir el veto del Suprem a la pesca sense mort
Ara impedeix repoblar vedats amb truita irisada i deixar anar carpes, silurs, black bass i altres peixos després de pescar-los || Proposta del PP que inicia la tramitació al Congrés per modificar la normativa
Imatge d’arxiu d’una manifestació de pescadors a Madrid.
El Congrés debatrà en els propers mesos un canvi en la llei estatal de Patrimoni Natural que té per objectiu eludir el veto del Tribunal Suprem a les repoblacions i la pesca sense mort d’espècies foranes, com la truita irisada, el silur, el black bass i, fins i tot, la carpa, la presència de la qual a la península Ibèrica es remunta a més d’un mil·lenni.
Aquesta polèmica resolució ha estat des d’aleshores objecte de protestes dels pescadors i del sector turístic vinculat a aquesta activitat. Així mateix, els primers efectes es constaten en els vedats intensius de Lleida, que la Generalitat ha deixat de repoblar amb truita irisada (vegeu les claus).La proposta per canviar la normativa espanyola està recollida en una proposició de llei que el grup popular ja ha presentat davant del Congrés.
La proposició de llei obre la porta a aixecar el veto a la pesca sense mort “per motius econòmics”
El text argumenta que la sentència del Suprem “ha generat una gran preocupació pels seus efectes econòmics i socials” i que ha suposat “un impacte econòmic negatiu per a municipis rurals on es porten a terme aquestes activitats esportives, turístiques i de lleure”. Per evitar-ho, proposa excepcions a l’obligació d’eradicar espècies que, si bé continuaran catalogades com a foranes, siguin objecte d’“aprofitament cinegètic” i són presents en rius i embassaments abans del 2007, data de la primera llei sobre biodiversitat.
Així mateix, planteja aixecar la prohibició de transportar-les per motius d’interès “social o econòmic” en casos “degudament justificats”. Això obre la porta a tornar a repoblar vedats amb truita irisada.
En el cas d’aquests peixos, el text apunta que utilitzar-los en repoblacions es justifica, a més, com a mitjà per “restar pressió de pesca a les poblacions de truita comuna” o autòctona. Especifica que s’ha de fer com es va fer abans de la resolució judicial: amb exemplars d’un sol sexe i esterilitzats.
Les claus
- Efectes a Lleida. Arran de la resolució del Suprem, la Generalitat va cessar les repoblacions de vedats intensius amb truita irisada, i això es va traduir en escassetat de pesca, al no disposar als vivers de prou exemplars de truita autòctona per cobrir la demanda dels pescadors. Pel que fa a l’obligació d’eliminar peixos forans una vegada pescats, l’Executiu català no la va incloure en la seua ordre de vedes anual, emparant-se en el fet que el Govern central no havia canviat la normativa estatal per adaptar-la a la sentència de l’Alt Tribunal.
- Conflicte. La sentència del Suprem va donar la raó a un recurs presentat per entitats ecologistes, que van aplaudir la resolució, mentre que pescadors i empreses turístiques vinculades a aquesta activitat van protagonitzar protestes l’any passat. Això va provocar una situació inusual: col·lectius conservacionistes van celebrar una resolució judicial que obliga a matar peixos (al considerar-los forans) i pescadors, declarant-se “objectors de consciència” i negant-se a donar-los mort una vegada pescats.
Una campanya electoral escatxigada d’acusacions Els caçadors elegiran la nova junta de la federació de caça lleidatana dissabte, després d’una campanya escatxigada per acusacions mútues entre les dos candidatures, una d’encapçalada per Jaume Teixidó, que opta a la reelecció com a president, i una altra de liderada per Manel Vidal. Cadascú atribueix a l’altra “irregularitats” que vulneren les normes dels comicis, si bé cap d’aquestes queixes no s’ha saldat fins ara amb sancions. La llista de Vidal va protestar al maig davant de la junta electoral de la federació lleidatana per la tramesa de cartes a les societats de caçadors per presentar la candidatura de Teixidó abans de l’inici de la campanya. També es va queixar de missatges de mòbil amb la mateixa finalitat. Aquestes queixes van arribar a la federació catalana, que les va desestimar, al considerar-les fora de termini, i la candidatura de Vidal va recórrer davant de la Generalitat. Així mateix, va insistir en la denúncia davant la junta electoral aquesta setmana. La llista de Teixidó va portar a aquest òrgan electoral un vídeo publicat a Facebook per un membre de la candidatura rival que criticava l’antiga direcció (que opta majoritàriament a ser reelegida) abans d’iniciar la campanya. L’òrgan va remetre el cas a la federació catalana. Val a recordar que els comicis se celebren a l’haver dimitit 9 dels 11 membres de la junta per forçar el cessament dels altres dos, a qui van atribuir despeses excessives.
En primera persona
Jaume Teixidó, candidat:
«Afavorir que més gent jove s’incorpori a la caça»
Jaume Teixidó ha presidit la federació lleidatana cinc anys i opta a la reelecció després de dimitir un any després dels comicis del 2016. Ho va fer juntament amb vuit membres de la junta per forçar el cessament dels altres dos, a qui van atribuir despeses excessives. “Sóc tan responsable com el que més”, reconeix sense embuts, i recorda que va autoritzar durant un temps el pagament de factures que aquests dos membres li presentaven.
Tanmateix, subratlla que “corregir aquesta situació va ser precisament el que va desfermar la polèmica”. Teixidó defensa la seua gestió al marge d’aquest episodi i planteja incorporar a la direcció “delegats comarcals” per guanyar fluïdesa en les relacions amb els caçadors de tot el territori. Es marca com a prioritat afavorir que més joves s’incorporin a la caça.
Manel Vidal, candidat:
«La federació ha de guanyar transparència»
Manel Vidal lidera la llista alternativa a la de Teixidó. Va participar en l’assemblea de la federació del passat mes de març, on el conflicte en el si de la direcció i el volum de les despeses es van fer palesos, i això el va portar a considerar que són necessaris canvis en el funcionament i en les persones al capdavant de l’entitat. Així ho explica Vidal, que afirma que la federació lleidatana “ha de guanyar transparència” i que això passa per “informar directament els federats i no només les societats de caçadors”.
Així mateix, planteja assemblees itinerants, millorar la comunicació amb les diferents comarques i estableix entre les seues prioritats “integrar la dona al món de la caça”. Apunta que la seua llista, l’única que incorpora una candidata, és una barreja de “joventut i experiència”.
