Treball exigeix un milió d'euros a escoles d'esquí de Lleida per 'regularitzar' els monitors

Inspeccions de Treball mesos enrere a la gran majoria de les escoles d’esquí de Lleida s’han saldat amb diligències que qüestionen la contractació de monitors autònoms i exigeixen donar-los d’alta com a treballadors assalariats des de l’inici de l’hivern passat. El sector estima que el cost de fer-ho superaria àmpliament el milió d’euros.

Gairebé totes les escoles d’esquí del Pirineu de Lleida van ser objecte d’inspeccions de Treball a començaments d’any, que es van saldar amb diligències que insten part d’aquestes a “regularitzar” la situació laboral de més de dos-cents monitors que impartien classes com a treballadors autònoms.

Les inspeccions van considerar irregulars aquestes contractacions i van instar a donar-los d’alta en el règim general de la Seguretat Social (és a dir, convertir-los d’aquesta manera en treballadors assalariats) amb efectes des de l’inici de la temporada d’hivern i fins al maig passat.

Els centres afectats estimen que el cost de fer-ho superaria àmpliament el milió d’euros en concepte de cotitzacions i IRPF. Aquestes primeres diligències no han derivat per ara en procediments d’infracció. No obstant, adverteixen les escoles que la mateixa Seguretat Social podrà donar d’alta “d’ofici” en el règim general els monitors autònoms si aquestes no ho fan.

Si bé les principals afectades en sumen per si soles més de dos-cents, fonts sindicals van apuntar que el nombre d’autònoms que imparteixen classes a les pistes lleidatanes podria elevar-se per sobre dels tres-cents. Treball, per la seua banda, no va facilitar informació sobre l’abast d’aquestes inspeccions, que es van estendre també als contractes del personal de les mateixes estacions i de negocis com botigues de lloguer i venda de material per esquiar.

Responsables d’algunes de les escoles afectades es van mostrar sorpresos davant del “canvi de criteri” de la inspecció de Treball aquest any, després d’inspeccions anteriors que havien conclòs sense constatar irregularitats. En aquest sentit, van recordar que la contractació d’autònoms havia estat la fórmula predominant des dels anys vuitanta.

En canvi, altres centres van explicar que havien rebut avisos previs i van apuntar que fins i tot la mateixa Generalitat va convocar almenys una reunió informativa sobre aquesta qüestió fa més d’un any. Precisament per aquesta raó, algunes escoles d’esquí de les comarques del Pallars Sobirà i del Solsonès van assenyalar que l’hivern passat va ser el primer en què tots els monitors van ser contractats com a treballadors per compte d’altri en lloc de com a autònoms (d’altres ho feien ja anteriorment).

Gairebé totes van corroborar que van rebre també inspeccions de Treball durant l’hivern passat, si bé les seues van acabar sense que els inspectors formulessin cap objecció sobre els contractes.

Era Escola, que imparteix classes a les pistes de Baqueira-Beret i és la més gran del Pirineu lleidatà amb prop de 150 monitors durant la temporada d’esquí, ha recorregut fins ara a treballadors autònoms. Treballa com a associació sense ànim de lucre i, després de la inspecció de Treball, espera resolució per part d’aquest organisme per plantejar-se què fer, segons van explicar aquesta setmana fonts de l’entitat.

Per la seua banda, l’escola municipal d’esquí de la Vall de Boí és una altra a la qual s’ha requerit regularitzar aquest any com a empleats els aproximadament seixanta monitors autònoms amb què compta. L’ajuntament ha presentat ja un recurs contra les primeres diligències, segons va confirmar l’alcalde, Joan Perelada, que va exigir que Treball “ens expliqui què fer a partir del pròxim hivern” per no rebre nous requeriments.

Les claus

Treballadors autònoms. Contractar monitors d’esquí autònoms va ser la fórmula que va arribar a convertir-se en hegemònica a les estacions d’esquí de Lleida i de la resta del Pirineu catalana a mitjans dels anys vuitanta. Aquest model es basa que cada monitor entrega a l’escola un full de disponibilitat i aquesta distribueix el treball entre els diferents autònoms en funció de la demanda.

Inspeccions sense incidències. Abans de les inspeccions sistemàtiques que Treball va dur a terme a començaments d’any, n’hi va haver d’altres els hiverns anteriors que es van saldar sense requeriments per a les escoles d’esquí que contractaven autònoms.

Monitors assalariats. La uniformitat de les escoles d’esquí a l’hora de contractar monitors autònoms comença a diluir- se a començaments d’aquesta dècada, quan algunes escoles van començar a contractar part o la totalitat dels seus com treballadors per compte d’altri. Aquestes dos formes de contractació han coexistit fins a l’hivern passat a les escoles d’esquí lleidatanes.

Treball canvia de criteri. Les diligències que insten a regularitzar els monitors autònoms i convertir-los en assalariats no especifica a què es deu aquest canvi en el criteri que s’havia utilitzat fins ara per Treball i l’ens no va fer declaracions.

Per sorpresa o sota avís. Algunes de les escoles afectades van afirmar que el canvi els ha agafat per sorpresa i van lamentar que els instin a regularitzar contractes arran d’inspeccions entre els mesos de febrer i març, cap al final de la temporada. D’altres, en canvi, van assegurar que hi va haver avisos previs que els van permetre adaptar-se al nou criteri de l’administració des de l’inici de l’hivern passat.

Ara per ara, sense sancions. Les inspeccions no han derivat ara per ara en procediments d’infracció ni sancions, si bé les primeres diligències adverteixen les escoles que la Seguretat Social pot inscriure els monitors d’ofici si elles no ho fan. 

Expectatives de futur Estudien crear societats cooperatives com a alternativa. Contractar monitors autònoms permetia fins ara a les escoles d’esquí recórrer a més o menys professionals en funció de la demanda de cada moment i seleccionar-los segons la disponibilitat de cadascun. Arran de les inspeccions de Treball que consideren aquesta pràctica irregular, algunes de les escoles més grans de Lleida es plantegen ara fórmules alternatives com constituir-se en cooperatives de treball. Tanmateix, persisteixen els dubtes de si això podria donar lloc a nous requeriments per part dels inspectors. “Necessitem una fórmula que sigui operativa i que Treball digui per escrit que és vàlida”, va dir en aquest sentit l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada. Un sector cada cop amb més docents i amb preus de les classes a la baixa. Les inspeccions a escoles d’esquí arriben quan el nombre d’aquestes empreses ha anat en augment en els últims anys a les estacions del Pirineu. Prop de quaranta imparteixen classes, majoritàriament com a empreses privades, algunes de les quals combinen aquesta activitat amb altres fonts d’ingressos al llarg de l’any com els esports d’aventura. També hi ha entre aquestes societats municipals i entitats sense ànim de lucre. Així mateix, el nombre de monitors qualificats ha augmentat, mentre que per la seua banda la demanda de classes no ha pujat en consonància. Això s’ha traduït en més competència i menys ingressos per als monitors d’esquí.