Troben les restes de disset soldats de la guerra en una fossa a Figuerola d'Orcau

La primera exhumació del nou pla de fosses del Govern ha deixat al descobert a l’exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau les restes de disset soldats morts en combat la primavera del 1938 al front del Pallars. Els primers resultats apunten que serien del bàndol franquista i també s’han trobat elements militars.

Disset soldats joves que van morir per ferides de guerra la primavera del 1938 al front del Pallars i que probablement van combatre amb el bàndol franquista. Aquests són els resultats preliminars de les restes exhumades en una fossa de la Guerra Civil situada a l’exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau, la primera que s’obre en el marc del nou pla del Govern, que preveu 42 actuacions aquest any, dotze en sepultures d’aquest tipus situades al Pallars, el Segrià, la Noguera i la Segarra. Les restes es van mostrar aquest dimecres després de deu dies de treball d’un equip d’arqueòlegs i antropòlegs que ha permès treure a la llum no només els esquelets dels soldats, sinó també nombrosos objectes com medalles, botons, un casc, cartutxeres, culleres o botes militars.

“Els primers resultats apunten que són homes, alguns de només 18 o 20 anys, i semblen del bàndol franquista. Estan col·locats amb premeditació i amb la disposició que Franco va deixar escrita d’una certa profunditat i 50 centímetres entre cossos”, va explicar Núria Armentano, antropòloga de l’excavació.

Els cossos presenten lesions i fractures vinculades a morts en combat i hi ha restes de metralla i bala, de manera que tot fa pensar que serien soldats que van resultar ferits en la batalla i van ser traslladats a la infermeria de Figuerola, on van morir.

“El nucli va ser ocupat el 9 d’abril del 1938 (per la 63 Divisió del Cos d’Exèrcit de Navarra). Era zona de rereguarda franquista i la primera línia de foc era molt a prop”, va recordar aquest dimecres l’historiador Manel Gimeno.

Els combats van ser molt durs a la zona després de la contraofensiva republicana del 22 de maig i es van xifrar en 8.000 les baixes entre els dos bàndols, per la qual cosa no es descarta per complet que hi pogués haver algun republicà entre les restes trobades.

“Si es confirma que eren franquistes, i en principi no veïns de la zona, quedarà clar que es prova de restituir la memòria històrica de tots”, va assegurar Constante Aranda, alcalde d’Isona, municipi al qual pertany el nucli de Figuerola d’Orcau.

“És un acte de democràcia i de justícia. No podem mirar al futur sense saldar aquest deute del passat i sense desenterrar una part de la història que alguns han volgut enterrar. Anem amb retard perquè han passat vuitanta anys i això hauria d’haver- se fet com a mínim en fa quaranta”, va assegurar Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, durant l’acte, al qual també van acudir veïns de la localitat, que compta amb una altra fossa comuna a l’interior del cementiri també molt ben documentada en què es calcula que hi hauria enterrades entre 25 i 30 persones més.

Un d’ells, Joaquim Feliu, de vuitanta anys i que va ser alcalde de Figuerola, va compartir l’opinió del conseller. “Això hauria d’haver-se fet molt abans”, va assegurar aquest veí, i es va mostrar, com molts altres veïns, impressionat per la imatge que ha deixat al descobert l’exhumació i per saber que cada una d’aquestes restes amaga una història encara per concretar.

I és que ara l’objectiu és poder analitzar les restes òssies trobades per extreure les mostres de l’ADN, que es creuaran amb els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura que s’han inscrit al programa d’identificació del Govern.

Mentrestant, els cossos d’aquests disset soldats es guardaran al cementiri de Figuerola d’Orcau, on fa 80 anys que estan condemnats a un anonimat que ara podria arribar a la seua fi. 

Les claus

Fossa exterior de Figuerola. L’existència de la fossa exterior a Figuerola d’Orcau està documentada amb comunicacions d’alcaldes, governadors i de la Guàrdia Civil. El gener passat es van prendre restes en superfície i es va passar el georadar.

Altres actuacions del pla. La de Figuerola és la primera fossa exhumada del nou pla, que des del gener ha comportat localització de noves sepultures (el mapa ja compta amb 503, la meitat a Lleida) i recollida de restes òssies en superfície al Jussà i la Noguera.

Antecedents. Anteriorment a aquest pla, des del 1999 s’havien fet a Catalunya 66 actuacions en superfície de 164 persones i s’han obert 18 fosses amb 57 persones, set d’identificades. Una de les últimes va ser una sepultura de Tremp en la qual, el 2016, es van trobar les restes d’un anarquista de Castelló. 

En primera persona

Glòria Batalla busca el seu avi.

Figuerola d'Orcau.

“La meua mare i la meua àvia van morir sense saber què va passar amb el seu pare i el seu marit. Per la seua memòria, la meua il·lusió és ara poder trobar-lo". Parla Glòria Batalla, una veïna de Figuerola d’Orcau que busca el seu avi, Josep Canal Tomàs, desaparegut el 1938.

Tenia llavors uns 50 anys i no havia combatut en la guerra en cap bàndol. “L’últim dia que el van veure estava a casa, una masia que era lluny del poble d’Abella de la Conca. Llavors van arribar uns militars i li van demanar que els acompanyés. La meua mare, la seua filla, els va seguir fins que li van dir que se n’anés. Anaven dos més amb ell i un va poder escapar, però dels altres ja no en van saber més”, va explicar Glòria, davant la fossa acabada d’exhumar a l’exterior del cementiri de Figuerola. “La meua àvia i la meua mare el van buscar per tot arreu i durant anys. Deien que aquell dia portava posat un jersei de llana i que això no es podria amb el temps. Mai van trobar res”, va recordar aquesta veïna de 73 anys.

Elles no havien pensat que pogués ser a les fosses de Figuerola fins que una dona els va dir que podrien haver-lo matat al cementiri de Conques, a prop d’allà. “Per això tinc l’esperança que pogués ser aquí. I més ara que han començat a obrir fosses. Jo pensava que mai ho farien en un lloc com aquest i aquesta actuació ara em dóna força”, va assegurar Glòria.

Per això, ara està decidida a registrar-se a la base de dades de familiars que busquen persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i prendre mostres de l’ADN perquè puguin ser creuades amb les de les restes que trobin.