Entrevista a Francés Boya, nou membre de l'executiva de Pedro Sánchez

L’aranès Frances Boya és un dels 49 membres de l’executiva de Pedro Sánchez, agraeix el que veu com un reconeixement al fet que, a la fi, municipis de muntanya i zones rurals tindran espai en el programa polític d’un partit

Des de fa una setmana forma part de la nova executiva del PSOE de Pedro Sánchez. Quin perfil té ara aquest òrgan?

Crec que té una gran virtut, que és que no respon a equilibris territorials ni tàctics, sinó que els que som allà és perquè tenim un coneixement de temes que poden ajudar a vertebrar la nova idea d’una política per a Espanya.

El van nomenar secretari de l’executiva de Muntanya. Què representa?

Per primera vegada un partit polític assumeix que, com passa a Europa, abordar els problemes de les àrees de muntanya té transcendència política. Afrontarem el debat sobre una política que doni resposta als problemes del món rural i als que tenen a veure amb una gestió del territori vital perquè van sobre canvi climàtic, qualitat de l’aigua i alimentació.

Les seues idees ajudaran a di-buixar el programa polític del PSOE?

El primer serà buscar interlocutors en la societat espanyola per començar a construir un relat i intentar derivar en iniciatives parlamentàries o bé espais de cooperació amb el govern.

Aquest relat ha d’ajudar a compensar la pèrdua de vots a favor de Podem?

Crec que el primer objectiu dels partits ha de ser estar connectats a la societat. El PSOE havia perdut un relat i credibilitat. La figura de Pedro Sánchez ha permès recuperar-los. Té un lideratge molt creïble per la seua fermesa i a les eleccions (internes) s’ha mobilitzat un 90% de la militància. Fins i tot molta gent no militant ens ha preguntat si podia votar.

Han finalitzat les pugnes internes?

El congrés ja s’ha acabat i els militants han expressat la seua votació, encara que en un partit de les dimensions del PSOE hi pot continuar havent gent que enrocada visqui millor.

Què implica que hi hagi tres catalans de 49 membres a l’executiva? És poc?

No diria que és poc. És una executiva àmplia, que no respon a criteris territorials sinó a perfils determinats de persones i coneixement i els tres catalans (Núria Parlon, Carles Ruiz i jo) responem a aquest criteri. L’important és que siguem capaços d’aportar la sensibilitat del PSC en aquesta executiva.

Com a secretari general d’Unitat d’Aran, es planteja algun canvi després del nomenament en el PSOE?

S’ha de fer una reflexió. Hi ha més persones que han d’assumir responsabilitats i s’ha de començar a preparar el relleu. No ho farem de manera immediata, però sí de cara a la tardor.

El congrés va definir molt bé la seua aposta per la plurinacionalitat. Creu que es comprarà aquesta fórmula a Catalunya?

La idea que Espanya pugui acabar sent un estat plurinacional amb un reconeixement d’aquestes realitats és una bona solució per al conflicte català. Em sento molt còmode defensant el federalisme i en aquesta idea de plurinacionalitat de Pedro Sánchez.

A la Diputació l’hem vist votar diferent que el PSC, aquest fet evidencia que no sempre estan d’acord. Com s’explica això a Madrid?

La política ha de sortir una mica del dogma. A la Diputació estem majoritàriament d’acord amb el PSC. Malgrat tot, darrere d’aquest fet hi ha d’haver lleialtat i això sempre ha estat garantit.

El consens al congrés del PSOE sobre la plurinacionalitat d’Espanya marca també les posicions del partit i PSC sobre el referèndum de l’1-O?

Creiem que el problema de Catalunya amb Espanya s’ha de resoldre votant, però volem un vot per una reforma constitucional i per un canvi cap a un estat federal. El referèndum és una decisió unilateral i té l’enorme inconvenient que no compta amb garantia jurídica, regles de joc.

Què han de fer els ajuntaments de cara al referèndum de l’1 d’octubre?

Algú ha d’explicar qui firma aquesta convocatòria de referèndum i sota quin marc legal. Els alcaldes decidiran personalment si actuen dins de la legalitat o no. Jo, personalment, estaria del costat de la llei. Cada alcalde decidirà.

La nova llei d’Aran sí que preveu el dret a decidir del poble aranès, una cosa que l’Estatut de Catalunya no permet. Està d’acord amb aquest extrem?

A la llei d’Aran, tal com està recollit el dret a decidir jo hi estic a favor. Entenc que està emmarcat en la constitució espanyola. I segurament si Catalunya opta per una secessió d’Espanya, Aran també haurà de votar. Però a Aran no hi ha una pulsió independentista. Si Catalunya vota per la independència, Aran haurà de votar i no estic segur que voti en el mateix sentit. És una qüestió enormement delicada i en algunes ocasions es banalitza.