URBANISME
Ajuntaments d'Aran estudien obrir bordes i cabanes a usos hotelers i de turisme rural
Especialment al Baish Aran, en casos limitats i preservant les característiques de les antigues edificacions || Conselh i CDA a Vielha plantegen al·legacions i avisen també del seu ús com a bars
Una típica construcció rústica de muntanya a Aran.
Ajuntaments de la Val d’Aran estudien ampliar els usos permesos a les bordes o cabanes de pastor en sòl rústic no urbanitzable de manera que puguin destinar-se a petits hotels o equipaments de turisme rural.
Els consistoris i el Conselh Generau estan immersos actualment a adaptar les normes urbanístiques de cada municipi al Pla Director Urbanístic de la Val d’Aran. Aquest document es va aprovar el 2010, però el 2015 es va modificar i va incorporar, en el cas de les antigues bordes i cabanes, l’ús de lleure familiar, a més dels tradicionals usos agroramaders.
Aquesta classificació no figurava anteriorment en la normativa aranesa i està pensada perquè els propietaris de bordes poguessin rehabilitar-les i utilitzar-les per a activitats familiars, encara que en cap cas com a residència.
CDA demana a Vielha debatre una moció per prohibir els usos en cabanes que no siguin els tradicionals
Tanmateix, l’adaptació del Pla Director d’Aran a les normes subsidiàries ha possibilitat la introducció d’altres usos (a l’incorporar criteris de les lleis òmnibus sobre les masies a Catalunya), com l’hoteler, el de turisme rural i l’econòmic.
Segons les últimes aportacions dels ajuntaments, a Arres, Bausen, Bossòst, Es Bòrdes, Canejan, Les i Vilamòs, podrien permetre’s usos hotelers i de turisme rural. A Vielha, cap dels dos, i a Naut Aran, el turisme rural. Tanmateix, fonts del Conselh Generau van remarcar que el text d’adaptació està ara en exposició pública i que els ajuntaments han encara de mostrar la seua última opinió.
Van assenyalar que els alcaldes del Baish Aran serien els més interessats en els aspectes turístics de les bordes, mentre que Vielha i Naut Aran els obviarien. El grup de CDA a l’ajuntament de Vielha, actualment a l’oposició, ha registrat una sol·licitud de ple extraordinari per debatre una moció amb la qual es prohibeixi al municipi qualsevol ús aliè al tradicional de les bordes.
El portaveu del grup, Àlex Moga, va advertir que la incorporació a la normativa de l’article 47 de la llei òmnibus permet que tots els ajuntaments possibilitin usos de restauració (bar i restaurant), la qual cosa obriria la porta a “mercantilitzar les muntanyes” i a “especular”.
El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va avançar que el Conselh presentarà amb tota probabilitat al·legacions als textos en el mateix sentit. Per la seua part, l’alcalde de Les, Emili Medan, va defensar en canvi que els usos turístics serien en casos molt concrets i sempre preservant les característiques de les cabanes.
Càmpings obren la temporada en ple procés de regularització Els vuit càmpings d’Aran preparen ja la temporada d’estiu mentre prossegueix el procés per regular-los d’acord amb les exigències que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va formular arran de la riuada de la Garona del 2013. Des d’aleshores, han presentat plans urbanístics que, en alguns casos, impliquen obres de protecció davant d’avingudes i modificar la distribució d’àrees d’acampada per allunyar-les de les zones més pròximes al riu. Aquest procés, que inclou també tots els càmpings pròxims a cursos de Lleida, té en el cas d’Aran una particularitat: el Conselh, en col·laboració amb la Generalitat, va elaborar l’any passat estudis que revisen els riscos d’inundabilidad i diferencien entre espais on la velocitat del cabal pot suposar perill en cas de riuada i aquells que simplement poden quedar negats. Aquest fet obre la porta a mantenir alguns usos en aquests últims espais.
