De centre d'aus a gàbia buida

L’ajuntament assumeix que l’immoble no acollirà mai el centre d’estudi ornitològic. “Ja hi ha un altre centre per a aquesta finalitat”, assenyala l’alcalde, però vol reobrir l’edifici per deixar al descobert les arcades i “que els veïns les puguin veure, igual que abans”.

En aquesta tasca ha invertit els dos últims anys per aconseguir uns 40.000 euros que costaria enderrocar les parets i deixar els arcs a la vista. “Agricultura m’envia a Territori i Sostenibilitat i Territori, a Agricultura, que és a qui competeix l’obra des del principi, però no hi ha manera de resoldre aquesta ficada de pota”, remarca. L’objectiu és acabar, quan es pugui, la immensa mola de maó que ha quedat al bell mig del poble.

Són els que reclama el consistori per poder obrir l’edifici i deixar al descobert les arcades

“Si aconseguim obrir la primera planta, la segona la dedicaríem a les entitats socials per donar ús a una infraestructura que cada vegada es deteriora més”, puntualitza. “Tanmateix, la Generalitat s’ha desentès de tot i els veïns cada vegada estan més molestos per aquesta situació. Al final, haurem de ser nosaltres mateixos els que prenguem mesures dràstiques”, indica l’alcalde.

El Centre d’Interpretació d’Aus Estepàries de Mas de Melons se suma al que està ubicat a Concabella, als Plans de Sió, per a l’estudi de les àrees de secà a la Segarra.

La varietat en què la recessió ha estat més crítica ha estat la terrerola vulgar.

Val a recordar que l’alosa becuda, una espècie típica d’àrees estepàries, en concret, de la timoneda d’Alfés, va ser vista de nou a primers de l’any passat, deu anys després que la comunitat científica la donés per extingida, per la qual cosa es van extremar mesures per preservar-la.

Recessió d’aus de secà malgrat la gran protecció Malgrat tots els esforços per protegir les aus a les zones de secà amb plans específics, en especial a l’àrea regable del Segarra-Garrigues, un estudi de l’entitat ecologista Seo BirdLife sobre aus estepàries a l’Estat assegura que la gran majoria de les espècies estan en franca recessió. Els estudis se centren en la situació a Catalunya, encara que les dades de les àrees de secà són perfectament extrapolables a Lleida. Segons els censos efectuats en diverses espècies, la tendència és negativa en la majoria d’aquestes excepte en el milà negre, la ganga i el colotiu.