Lleida disposa de 2.000 habitatges de lloguer turístic, la meitat al Pirineu

La nova figura de l’habitatge d’ús turístic (HUT), creada per la Generalitat per posar fi al frau en el sector, ha comportat a Lleida la incorporació de 2.000 habitatges d’aquest tipus, que sumen unes 8.000 places i que contrasten amb l’oferta hotelera, formada aquest 2017 per 403 hotels. HUT a banda, hi ha 56.000 places turístiques.

Més de dos mil pisos i cases de Lleida són habitatges d’ús turístic (HUT) i més de la meitat es troben a Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Aquests immobles, que es lloguen només per dies o setmanes, proliferen en els principals pols d’atracció del Pirineu lleidatà i preocupen els ajuntaments, que ja aprecien uns efectes nocius que poden constatar-se a una escala més gran en destinacions com ara Barcelona i Eivissa: el parc d’habitatge de lloguer mensual disminueix, augmenten els preus i els treballadors contractats a l’estiu i a l’hivern en empreses del sector turístic tenen cada vegada més dificultats per trobar un lloc assequible on passar la temporada. El consistori de Vielha ja ha detectat locals comercials i despatxos habilitats per pernoctar-hi. El de Naut Aran, fins i tot ha pogut constatar l’ús de garatges.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida estima que els habitatges de lloguer turístic sumen uns 8.000 llits, davant de les 56.453 places d’allotjament tradicional a Lleida. El seu nombre s’ha disparat des que la Generalitat va fixar l’any 2012 la normativa que els regula, mentre que hotels, càmpings, cases de turisme rural i altres establiments han experimentat només lleus variacions. Al legalitzar aquests lloguers turístics, el Govern els va obrir la porta d’aplicacions de cerca a internet que fins ara els estaven vetades. Més de 700 immobles al Pirineu de Lleida apareixen ara en plataformes com Airbnb. Molts formen part d’urbanitzacions de segones residències, els amos de les quals van adquirir per a lleure i que han convertit en font d’ingressos. D’altres són pisos que abans es llogaven per mesos.

Alguns consistoris opten per gravar els nous establiments per tal de limitar-los

“La majoria dels de Vielha són de gent que no viu a Aran, de manera que les rendes que generen amb prou feines repercuteixen aquí”, afirma l’alcalde, Juan Antonio Serrano, que veu amb preocupació un augment en els preus del lloguer durant l’últim any que xifra en un 30%. Anys enrere, quan presidia la Federació d’Hostaleria de Lleida, ja criticava la competència “deslleial” d’aquests allotjaments, lliures d’exigències sanitàries i de seguretat que la llei exigeix a hotels, càmpings i d’altres. Ara l’inquieta, a més, que les empreses turístiques tinguin cada vegada més dificultats per contractar personal per la carestia de l’habitatge i la distància respecte a altres poblacions.

“Ja és un problema i pot ser encara més gran”, conclou. Vielha, amb més de 200 pisos de lloguer turístic (o habitatges d’ús turístic, HUT), va elevar l’any 2016 la taxa d’obertura de 75 a 600 euros per provar de frenar-los. El Conselh Generau estima que n’hi ha més de 620 a Aran i la responsable de Turisme, Anna Díaz, corrobora que tenen un efecte alcista en els lloguers i “limita les opcions” per trobar residència. Tanmateix, apunta que “la regulació fa aflorar el que hi ha i permet regular-ho”.

El president de la Federació d’Hostaleria, Josep Castellarnau, veu poques opcions de canviar aquest rumb. “És normal que lloguin habitatges a turistes. És molt més rendible i el sistema econòmic ens condueix en aquesta direcció.” Però opina que podria corregir-se en bona mesura si s’apliquessin els mateixos requisits legals, exigències d’inversió i obligacions tributàries que a la resta dels establiments turístics. D’altra banda, apunta que les empreses turístiques “hauran de procurar habitatge als seus treballadors o no els sortirà a compte venir”. Ell mateix ha habilitat espai per a la seua plantilla al seu propi hotel a costa de reduir places per a turistes.

El Pallars Sobirà té 335 habitatges de lloguer turístic, però a la capital, Sort, n’hi ha menys d’una desena, segons ha constat l’ajuntament. L’alcalde, Raimon Monterde, no en vol gaires més. Veu “equilibrats” el parc de lloguer i els preus, i assenyala que els pisos disponibles són necessaris per acollir el creixent nombre d’alumnes de cicles formatius. Ara són 72 i espera que, amb les noves titulacions que es posaran en marxa el curs vinent, arribaran a ser 140. “Sense un sostre a l’abast de la seua butxaca, no vindran”, apunta. Si proliferen els lloguers turístics, la seua primera mesura serà multiplicar la taxa municipal d’obertura seguint l’exemple de Vielha.

Fa deu anys, les comarques de Lleida comptaven amb una oferta hotelera de 407 establiments. La xifra va anar en augment durant els anys d’expansió, fins a arribar a una punta de 427 l’estiu del 2009. Des d’aleshores, cada any han anat tancant hotels, fins que aquest 2017 la xifra se situa en els 403. Actualment, sumen prop de 20.500 places. Tanmateix, molts d’aquests, especialment els situats a les zones d’influència de les pistes d’esquí, obren només durant la temporada de neu (bona part dels d’Aran) o, com a molt, també durant els mesos d’estiu (com succeeix amb els establiments de Boí Taüll i els de Port Ainé). Davant d’aquesta oscil·lació a la baixa, el nombre de cases de turisme rural ha patit una eclosió des que es va posar de moda aquest tipus d’establiment, que, en la majoria dels casos, serveix per completar una economia familiar basada en el sector primari. L’evolució del nombre d’establiments, en aquest cas, oscil·la, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, dels 411 de l’any 2005 als 534 de fa just una dècada, els 560 de l’any 2009 (la punta d’oferta en hotels) i els 640 d’aquest any 2017. Aquesta última xifra es tradueix en 4.559 places de turisme rural a Lleida, davant dels 606 establiments i les 4.316 places de l’any passat. Això suposa un increment del 56 per cent en el nombre d’establiments des del 2005. En els altres sectors, hi ha un total de 61 càmpings i 66 refugis (unes xifres similars a les de fa una dècada); 39 albergs; 29 cases de colònies, i 6 granges escola. Pel que fa als apartaments turístics, han caigut en cinc anys de 89 als 28 d’aquest any, coincidint amb la regularització dels habitatges d’ús turístic.