GESTIÓ CINEGÈTICA
Impulsen empreses de caça i agents rurals especialitzats per frenar conills i senglars
La Generalitat proposa reforçar així l’activitat dels caçadors aficionats a la futura llei catalana || Després de constatar que la mitjana d’edat ja supera els 60 anys i els danys per fauna salvatge persisteixen
Furgoneta ‘pick-up’ dels agents rurals adaptada per a caceres nocturnes.
Empreses de caçadors dedicades a combatre plagues de conills i senglars, i agents rurals especialitzats en el control de fauna salvatge. Aquestes són dos de les propostes de la Generalitat per combatre en els propers anys les plagues d’aquestes espècies que ocasionen danys a l’agricultura i accidents de trànsit. El departament d’Agricultura busca reforçar així unes tasques que la llei ha atribuit ara gairebé en exclusiva a les societats de caça que gestionen els vedats en cada municipi, al constatar que amb els seus esforços no n’hi ha prou per controlar la proliferació d’aquests animals.
El Consell Executiu va aprovar aquest dimarts la memòria inicial per a la futura llei de caça catalana, que constata que la mitjana d’edat dels caçadors a Catalunya ja supera els 60 anys. Així mateix, assenyala que les restriccions a la caça han augmentat per la diversitat d’usos d’espais forestals i per les zones de seguretat a l’entorn de nuclis habitats. Així ho va explicar la directora general d’Ecosistemes Forestals, Montserrat Barniol, que va assenyalar que “hem d’estudiar quin recorregut tenen” altres alternatives per al control de fauna.
L’estratègia del Govern planteja tant control de fauna mitjançant la caça com la prevenció de danys
Per la seua part, el pla de prevenció de danys de fauna salvatge 2017-2018 de la Generalitat destaca la necessitat d’“explorar i, si és necessari, legislar” noves figures per al control de fauna salvatge, com el “controlador professional de danys” i les “empreses de control d’espècies cinegètiques”.
Assenyala que “ja es desenvolupen a Catalunya” i els atribueix un paper “molt important” tant en la prevenció de danys (mitjançant tancats i mesures per foragitar els animals) com per “organitzar captures de forma rigorosa i eficaç”, tant en zones de caça com en espais sensibles a plagues com camps de golf i aeroports.
A aquestes propostes s’afegeix la del “caçador habilitat” per cada societat de caça per dur a terme captures nocturnes i en àrees de seguretat com les properes a nuclis urbans. El text també recull la possibilitat d’actuacions mixtes entre caçadors, agricultors i agents rurals, una cosa que aquests col·lectius plantegen des de fa anys a Lleida.
El control d’espècies cinegètiques i exòtiques forma ja part de les tasques dels agents rurals, si bé no tenen personal especialitzat per dur-les a terme. Fonts del cos van apuntar que la Generalitat podria establir aquesta nova especialització aquest mateix any a través d’un decret.
les claus
- Rècord de captures a Lleida. Les caceres de conills i senglars han assolit xifres rècord a Lleida. Els caçadors van abatre 11.304 senglars la temporada 2015-2016, un nombre inèdit fins ara i que gairebé dobla els 6.034 de l’any anterior, segons dades de la Generalitat. Quant als conills, hi va haver 95.884 exemplars morts, quantitat només superada pels 97.900 de la temporada 2009-2010. Malgrat això, hi ha danys a cultius i col· lisions amb senglars i altres espècies de fauna a les carreteres.
- Legislació del 1970. Sense una llei de caça pròpia, Catalunya es regeix per la legislació espanyola del 1970. Barniol va destacar que aquesta normativa “correspon a un context molt diferent que el del moment present” i que no s’ajusta a l’escenari actual de proliferació incontrolada d’espècies cinegètiques.
- Llei catalana i altres mesures. L’elaboració i l’aprovació de la llei catalana de caça pot trigar més de tres anys. Mentrestant, la Generalitat planteja mesures complementàries per al control de fauna com impulsar la comercialització de carn de caça en obradors locals. Així mateix, prova un primer tancat contra senglars a la carretera C-12 a Corbins.
