AGENTS RURALS
Només 12 armilles antibales a Lleida per vigilar la meitat de la caça de Catalunya
Els Agents Rurals les han de portar per fer controls a partir del crim d’Aspa
Un grup de tres agents rurals, amb armilles antibales i una carrabina en un control de caça.
Els Agents Rurals fan a Lleida la meitat dels controls de caça de tot Catalunya i, arran de l’assassinat de dos membres del cos el gener passat, els porten a terme des d’aleshores amb armilles antibales i almenys una arma de foc. Tanmateix, només tenen 12 armilles i 11 carrabines, mentre Agricultura prepara la compra de nous equips.
Els Agents Rurals de Lleida tenen només dotze armilles antibales i onze carrabines per portar a terme gairebé la meitat dels controls de caça que es fan a tot Catalunya. Així es desprèn de les respostes de la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, a preguntes del grup de Ciutadans al Parlament (vegeu el quadre). Armilles i armes de foc es van convertir aquest any en obligatoris per a la vigilància de la caça, arran de l’assassinat a trets de dos membres del cos a Aspa el mes de gener passat. La conselleria, per la seua banda, prepara la compra de nous equips per millorar la seguretat dels agents.
Uns cent trenta agents rurals treballen a les comarques lleidatanes. El grup dedicat a combatre el furtivisme (Geva) inclou quatre agents amb armes i armilles antibales, mentre que les instruccions d’Agricultura estableixen que la resta del personal només pot participar en controls de caça en grups de tres persones, totes protegides amb armilles i una, amb arma de foc. Les proteccions i l’armament disponibles a les comarques lleidatanes limiten, a la pràctica, el nombre d’agents que poden exercir aquesta tasca de forma simultània a tot just una desena, segons van corroborar fonts del cos.
La Generalitat va adquirir fa tres dècades les carrabines que els agents porten encara ara
En les seues respostes parlamentàries, Serret recorda que el departament d’Agricultura ha iniciat els tràmits per adquirir “armilles antibales lleugeres, defenses i altres elements de seguretat”, com ara manilles, i va afegir que l’objectiu és “proveir tots els membres del cos”. A l’espera de disposar d’aquest material, els Agents Rurals han començat a rebre formació sobre el seu ús i sobre defensa personal, a través de cursos en grups de vint-i-cinc persones a l’Acadèmia de Policia de Catalunya, a Mollet del Vallès.
La consellera no esmenta la possibilitat de dotar els agents de més armes, una qüestió sobre la qual el departament no s’ha pronunciat de forma definitiva fins ara. La Generalitat va adquirir les carrabines de nou mil·límetres de calibre que fan servir actualment els Agents Rurals a finals dels anys 80, fa tres dècades.
El doble crim d’Aspa va corroborar la necessitat (ja reconeguda prèviament per la mateixa Generalitat) de reforçar i dotar de més mitjans humans i materials un cos la plantilla del qual s’ha reduït progressivament després d’anys de baixes i jubilacions sense noves places per substituir-les. A més, va patir fa més d’un any la destitució temporal d’alguns dels seus comandaments, tres de Lleida, arran d’una sentència judicial, mentre que el conjunt dels seus membres ha mostrat nivells elevats d’estrès en estudis sobre riscos sociolaborals. Davant aquesta situació, Agricultura ha reiterat diverses vegades la intenció de convocar aquest any noves places (vegeu els desglossaments).
La plantilla, per dins
- A l’espera de reforçar plantilla després d’anys de baixes sense cobrir. El departament d’Agricultura espera convocar a la tardor, “com a molt tard a l’octubre”, cinquanta places de la categoria de subinspector per avançar en l’“estructuració” del cos d’Agents Rurals, l’organització de comandaments del qual està pendent de desplegament des del 2003. Així mateix, anuncia per a principis del 2018 l’obertura del procés per incorporar mig centenar de nous agents i la contractació de vint-i-nou interins, després d’anys de baixes i jubilacions que han quedat sense cobrir. Aquesta iniciativa coincideix amb plans per introduir noves especialitzacions en tasques com ara el control de plagues de senglars i conills (vegeu SEGRE de dimecres).
- Un estudi que va revelar elevats nivells d’estrès en aquest cos. El suïcidi d’un agent rural de l’Alt Urgell l’any 2012 va portar a l’elaboració d’un estudi de riscos sociolaborals entre els membres del cos. Les conclusions van revelar llavors unes elevades dosis d’estrès com a conseqüència de diferents factors, com ara càrregues excessives de treball i indefinició de les tasques que corresponen a cadascú, entre d’altres. Des d’aleshores, les condicions en les quals treballen els Agents Rurals a penes han variat, a l’espera de la incorporació de nous efectius a partir de l’any que ve (vegeu el desglossament superior). La mort dels dos agents rurals tirotejats a Aspa va commocionar el conjunt del cos el mes de gener passat.
Més de 380 controls de caça en menys de tres mesos Els 385 controls de caça que els Agents Rurals van portar a terme a les comarques lleidatanes entre els mesos de gener i abril suposen el 46% dels 835 que es van fer a tot Catalunya durant aquest mateix període. Lleida és la demarcació que disposa de més armilles antibales, juntament amb la Catalunya Central, i també la que té més armes de foc. Tanmateix, la resta de les àrees del territori català registren una activitat molt inferior pel que fa a la vigilància de la caça: les xifres del departament d’Agricultura mostren que, fora de Lleida, els controls de caça van oscil·lar entre els 143 a les Terres de l’Ebre i tan sols dos a Tarragona. La decisió d’Agricultura de dotar d’armilles antibales tots els agents suposaria a Lleida multiplicar per deu les que ara tenen.
