TÈCNIQUES
El reg modernitzat guanya terreny però no arriba al 50% ni assoleix la mitjana estatal
A Catalunya més de la meitat de la superfície regada ho fa amb sistemes de gravetat, que estalvien menys aigua || Lleida concentra el 57% del reg a les quatre províncies, amb 192.000 hectàrees
Obres per a la transformació en regadiu de l’últim tram de l’Algerri-Balaguer a Balaguer.
Mentre els projectes de transformació de les finques de secà al regadiu avancen costosament a causa del fre de l’economia, les de modernització de les finques ja regades pateixen retards encara majors, especialment a Catalunya, on la mitjana de parcel·les regades a manta, amb sistemes tradicionals per gravetat, suposen més de la meitat de la superfície regada.
En concret, segons les últimes dades de la conselleria d’Agricultura, corresponents al passat 2016, Catalunya disposa de 304.034 hectàrees regables, de les quals 186.132 (un 54,7 per cent del total) reguen per gravetat. Això suposa que els cultius utilitzen més aigua que en els sistemes modernitzats de reg per degoteig o per aspersió i que estalvien menys aigua.
Alguns estudis del sector assenyalen a més que en el reg a manta els cultius utilitzen 10.000 metres cúbics per hectàrea i any, mentre que en el reg localitzat es requereixen només 6.500 metres cúbics per hectàrea i any.
Quant a la resta de les finques regades, el 31,4% ho fan per degoteig i el 13,9% per aspersió. En canvi, a nivell estatal el reg modernitzat ja supera la meitat del conjunt de superfície regada, de manera que el sistema per gravetat suposa només un 25,80% del total, segons dades del ministeri d’Agricultura.
El reg per aspersió equival al 15,04% de les finques; el 8,53% és reg automotriu i un 50,63 és de reg localitzat o de degoteig. A falta de dades específiques de Lleida, els sistemes de reg tradicional tenen molt camí per recórrer en la modernització del regadiu.
El canal d’Urgell, amb unes 73.000 hectàrees regables, compta amb unes 10.000 transformades; a Pinyana, amb 13.000 hectàrees, un 38% de la superfície està modernitzada, segons el president, Ramon Piqué, mentre que al Canal d’Aragó i Catalunya, amb unes 40.000 hectàrees a Lleida, sí que se supera el 80% de modernització.
Dades i superfícies
- 54,7% reg a manta el 2016. És la superfície de reg a Catalunya que ho fa amb sistema tradicional per gravetat.
- 57% reg a manta el 2015. La dada un any abans era del 57% del total, amb la qual cosa la modernització avança, encara que de forma lenta.
- Zona regable. Lleida té 192.029 hectàrees regables, la qual cosa suposa un 57% del conjunt de Catalunya.
- Gravetat i d’altres. Del total de Catalunya, un 54,7% de les hectàrees regades (186.132 hectàrees) ho fan per gravetat. De la resta, 47.214 ho fa per aspersió i 106.688 per degoteig.
- Espanya. Segons dades del ministeri d’Agricultura, el 2016 un 25% es regava per gravetat i la resta, per aspersió, localitzat o automotriu.
Els nous regadius incorporen sistemes d’última generació Els nous regadius en execució o recentment culminats incorporen les últimes tecnologies no només per aplicar la quantitat justa d’aigua que requereix cada cultiu, segons la data i segons l’hora del dia, sinó també per fer-ho de forma automatitzada i amb sistemes de control remot, per exemple, a través dels telèfons mòbils. El canal Segarra-Garrigues és un exemple d’aquestes tecnologies. De moment més de la meitat de les 15.000 hectàrees preparades per regar ja ho fan amb aquestes fórmules. També l’Algerri-Balaguer (actualment, amb unes 6.000 hectàrees, amb sistema de degoteig o aspersió) i els sistemes de reg de suport del Segrià Sud i el Garrigues Sud. Lleida compta amb unes 192.000 hectàrees de reg, un 57% del total a Catalunya.
