El Tribunal Suprem eleva a Europa l’aplicació del cànon hidroelèctric

El Tribunal Suprem ha acordat avui elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la interpretació del cànon per a la utilització d’aigües continentals a la producció d’energia elèctrica per la seua possible incompatibilitat amb la normativa comunitària.

Entre els dubtes que planteja la sala contenciosa administrativa es troba la mateixa naturalesa d’aquesta taxa, la qual creuen que no és un tribut mediambiental perquè "no vetlla per protegir els suposats danys" sinó que busca establir un mecanisme de finançament del dèficit de tarifa, circumstància que aniria en contra de la política europea en matèria energètica.

Els magistrats, que es dirigeixen a Luxemburg abans de resoldre els recursos interposats per Acciona i Unesa contra el Reial Decret que desenvolupa la Llei d’Aigües, adverteix a més que tan sols el 2% del cànon recaptat va destinat a les actuacions de les Confederacions Hidrogràfiques, organismes estatals amb competència en la matèria.

Una quantitat "insignificant" davant el 98 % que repercuteix a les arques de l’Estat, el que, segons l’opinió de la sala, constitueix un "ingrés més del sistema elèctric" ja que no es destina la recaptació a la protecció i millora del domini públic hidràulic.

Així mateix, planteja al TJUE si aquesta taxa és compatible amb el principi de no discriminació dels operadors dins del mercat interior d’electricitat que contempla la directiva comunitària, o si, al contrari, genera una "situació de desigualtat que incideix en la competència" ja que només s’exigeix a aquelles companyies que generen energia hidroelèctrica en conques intercomunitàries.

En aquest sentit, pregunta a més si el cobrament en perjudici d’aquests productors podria constituir una ajuda d’Estat prohibida per l’article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que entén com a incompatibles els fons estatals injectats sota qualsevol forma, que falsegin o amenacin de falsejar la competència, afavorint determinades empreses.

I és que la sala dubta sobre si aquest impost és un tribut "asimètric" que perjudica la lliure concurrència al mercat elèctric amb ajuts concedits a favor de terceres persones, en diferenciar entre companyies de producció hidroelèctriques que es troben en la mateixa posició, però també respecte dels productors d’electricitat a través d’altres fonts.

La decisió de l’alt tribunal es coneix després que ahir les principals organitzacions ecologistes denunciessin que el Govern incomplia la Llei d’Aigües en no destinar la recaptació pel cànon a la protecció dels ecosistemes aquàtics de forma íntegra, tal com estableix la legislació.