Presó per violar a Mollerussa una jove després de drogar-la

El Tribunal Suprem confirma la condemna imposada a un veí de Mollerusa que va ser jutjat per l’Audiència de Lleida acusat de violar una menor després de drogar-la posant-li somnífers i cocaïna a la beguda. En la sentència, l’Alt Tribunal rebutja els recursos plantejats per l’acusat, de 57 anys, i ratifica la pena imposada per l’Audiència Provincial, de quatre anys i sis mesos de presó, per un delicte d’abús sexual.

Els fets van tenir lloc el maig del 2013, quan el processat, veí de la víctima, va acompanyar aquesta i uns amics fins a Lleida, per després anar a recollir-los de tornada a Mollerussa. En un moment determinat, l’acusat va convidar l’adolescent a anar amb ell a un traster de l’immoble en el qual tots dos vivien i allà li va oferir un “didalet de licor”. Tot seguit, la jove va començar a sentir-se marejada i endormiscada. Un estat de semiinconsciència que l’acusat va aprofitar per forçar la jove.

En aquest cas, el Suprem dóna plena credibilitat al testimoni de la víctima, del qual dubta la defensa, a l’assenyalar que la declaració de la menor va ser “persistent” i de la qual es descarta qualsevol existència de mòbil de ressentiment.

Així mateix, la sala recorda els diferents informes forenses que van demostrar que s’havien trobat rastres de doxilamina (un inductor del son) i alcohol en l’organisme de la víctima. El tribunal assenyala que els pèrits van declarar que s’havia produït una “submissió química”, un estat que l’acusat va aprofitar per mantenir relacions sexuals amb la jove sense el seu consentiment, ja que ella tenia limitades les facultats i no podia reaccionar.

La doxilamina causa somnolència a la mitja hora de la ingesta i els efectes duren fins a set hores. Així mateix, els investigadors van trobar restes de doxilamina i cocaïna als vasos que hi havia aquella nit al traster on van succeir els fets.

D’altra banda, el Suprem rebutja aplicar l’atenuant de confessió al condemnat, ja que entén que, malgrat que aquest va admetre haver mantingut relacions amb la jove, no va dir que no hi havia consentiment d’ella i que estava en un estat de semiinconsciència.

També assenyala que aquesta confessió es va produir una vegada va ser detingut. Tampoc veu proves per aplicar l’atenuant de dilacions indegudes, a pesar que els fets van tenir lloc el 2013 i es van jutjar tres anys després, perquè els retards es van deure a part del procediment.