Raimundo Lafuente: «La meitat del pressupost de Rialb ha anat a obres de compensació»

Una part de la conca de l’Ebre pateix sequera, com va la campanya de regs a Lleida?

A Lleida no hi ha gaires problemes i la previsió és que finalitzi bé. Una altra cosa seran les properes campanyes, si es comença amb reserves baixes.

Els pantans del Segre i de la Noguera Ribagorçana tenen prou aigua per a propers anys?

Sí, no hi ha problemes ni hi ha hagut escassetat de pluges aquí.

Es compleix la directiva marc de la UE pel que fa a l’estat de l’aigua a la conca?

A la part baixa del Segre hi ha algun problema amb les algues i caldrà millorar la situació. La contaminació és un problema que ens afecta a tots. Els macròfits són una combinació d’aigües més clares, perquè es depura més, de manera que entra més llum, i un volum de nutrients més gran. A més, tots els adobs del camp acaben al riu, hi ha nitrats i fosfats, i a tot això sumat (llum i més aliment) produeix una proliferació d’algues i altres derivades com la mosca negra. Cal anar lluitant més perquè els abocaments urbans i els agrícoles disminueixin la càrrega de contaminants i de nutrients.

A Lleida hi ha un problema d’excés de nitrats per purins. Què pot fer-hi, la Confederació?

Sempre es vigila. Si hi ha un abocament continu, es controla. Estem en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Si hi ha un abocament puntual, això ja és un tema més complicat. Si es contamina el freàtic per una granja, també és més complex.

A Lleida ciutat s’ha parlat en les últimes setmanes sobre els problemes de les algues al riu i la Paeria demana que la neteja l’assumeixi la CHE. Què preveuen fer?

La neteja en un nucli urbà és competència de l’ajuntament. Ens ha passat en altres ciutats com Logronyo o Saragossa, que avisen que el riu està brut. La nostra competència és autoritzar actuacions al riu i l’ajuntament és el que ha de sol·licitar permís per dur a terme la neteja i fer-la. A Saragossa fins i tot van ser uns veïns que van demanar de netejar el curs de macròfits. Al baix Ebre són les elèctriques. Hi ha actuacions que són senzilles i només requereixen una declaració responsable per part del promotor, i aquest seria el cas del Segre a Lleida.

A Lleida queden pendents obres de compensació per la presa de Rialb, com estan?

Des que es va estrenar el pantà fins ara hem passat una crisi. Al final hi ha hagut un problema de pressupostos. Ara estem emprenent regs de compensació i la resta de projectes hauran de revisar-se. Per exemple, el dic de cua. Tanmateix, el nivell de compliment és molt alt i un 40 o un 50 per cent del pressupost del pantà ha estat per a obres de compensació.

El Segarra-Garrigues encara no té concessió. Encara es tramita?

Té una reserva d’aigua i s’està tramitant la concessió.

Què passa si l’àrea regable es redueix per la protecció de les aus?

La tramitació d’una concessió és molt llarga i hi pot haver modificacions. Al final, si part de la zona no es rega, es tracta d’una dotació determinada per hectàrea, per la qual cosa, si hi ha menys hectàrees, la concessió serà menor.

A la reserva de Rialb figura el Canalet de Tàrrega, que no vol entrar al Segarra-Garrigues i es va demanar a la CHE un pronunciament.

Ens agafa una mica al marge. Primer (el Canalet) hauria d’arribar a un acord amb el Canal l’Urgell o amb el Segarra-Garrigues.

La CHE no es pronuncia perquè ells estan negociant?

Ells haurien de dir si agafaran l’aigua d’un lloc o un altre. I nosaltres els atendrem sigui quina sigui la petició. Ara té autorització d’aigües d’hivern de l’Urgell. El conflicte és intern i han de traslladar-nos una decisió. Nosaltres no els direm d’on han de regar.

Cobraran finalment per l’ús del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica?

La idea és cobrar-lo. Si pot ser l’any que ve. És complex perquè no podem carregar el 100 per cent als regants.