Vint basses del Segarra-Garrigues, en desús al cap de cinc anys de construir-se

Vint basses del Segarra-Garrigues estan en desús al cap de cinc anys de construir-se, a l’espera que s’ampliï la superfície regable. Dependrà dels regants de cada sector, que han de decidir si se sumen al regadiu fins a aconseguir un quòrum d’almenys un 60%. Els implicats no dubten que aquestes basses aniran entrant en servei progressivament.

La Generalitat va construir les principals obres de la xarxa de reg del Segarra-Garrigues durant els anys de bonança, però arran de la crisi el 2008 bona part de les infraestructures, especialment estacions d’impulsió i basses d’emmagatzemament, van quedar en desús. Així segueixen cinc anys després de la construcció, a l’espera que s’ampliï la superfície regable. Això dependrà dels regants en cada sector, on s’haurà de preguntar un per un als possibles beneficiaris si se sumen al regadiu i accepten sufragar les obres de la xarxa fins a aconseguir un quòrum d’almenys el 60% dels agricultors. Si no n’hi ha, no hi ha obres.

El projecte, que ha de beneficiar més de 68.000 hectàrees, inclou la construcció d’unes quaranta basses de regulació i disset estacions de bombatge. El pressupost de la xarxa secundària es va elevar a 1.069 milions d’euros, si bé alguns informes apunten a una desviació que podria assolir el 70 o el 80% del cost final. A hores d’ara, almenys una vintena de basses de reg estan inutilitzades i la seua construcció va acabar fa diversos anys.

Fonts vinculades a l’obra i el president del canal, Josep Maria Jové, van assenyalar que es tractaria de divuit en els sectors 13, 5, 7, 8, 9.1 i 10, on el regadiu encara no s’ha implantat (de les vint que ara no estan operatives, dos ho estaran a primers del 2018). Falten per regar, per exemple, les zones del Soleràs i l’Albagés, Aitona, Arbeca o els Plans de Sió i en cadascuna hi ha entre dos i tres basses, van assenyalar responsables de la comunitat de regants.

En canvi, sí que es rega en part de les zones d’Oliola i Vilanova de l’Aguda, Agramunt, Guissona, Tàrrega o Castelldans. L’aigua ja arriba a 9.000 hectàrees. Les mateixes fonts van assenyalar que la superfície de les basses és de polietilè i a penes es deteriora, mentre que les bombes de les estacions d’impulsió de l’aigua estan segellades si no s’han estrenat, la qual cosa impossibilita també que es deteriorin. En un altre ordre de coses, la posada en regadiu avança de forma molt localitzada i es promouen sectors dividits per facilitar el consens dels regants i l’impuls de l’obra.

Malgrat que l’aigua del canal serà prioritàriament per a usos agrícoles i ramaders, el canal també transportarà aigua per al consum de boca, usos industrials i el sector dels serveis.