Lleida no oblida l’horror nazi

D’aquesta forma se sumaran a la iniciativa mundial que vol treure a la llum totes aquestes persones que van morir, la majoria, i les que van ser rescatades per les tropes aliades o bé van aconseguir evadir-se, una minoria. Les plaques commemoratives, anomenades Stolpersteine, són obra de l’artista alemany Gunter Demnig i estan creades amb la finalitat d’honrar les víctimes dels camps de concentració, i ja s’han col·locat a diverses localitats catalanes com Navàs, Manresa o Igualada. A partir del setembre, els promotors començaran a reunir-se amb consells comarcals i ajuntaments per localitzar cadascun d’aquests tres-cents i documentar la seua vida, segons va explicar el president del Centre Excursionista. L’ajuntament de Lleida ja ha donat el seu beneplàcit per portar a terme l’experiència. Per la seua part, la Segarra ja està negociant per poder senyalitzar l’origen o el lloc on van viure tots els implicats (vegeu el desglossament). L’any vinent està previst col·locar la que seria la primera placa de Lleida a Albatàrrec, en honor de Carmel Carrera, que va morir a Güsen el 2 de novembre del 1941. Demnig fabrica i instal·la personalment les Stolpersteine i el seu trasllat i treball van a càrrec del Memorial Democràtic, i en el cas de la Segarra les pedres tenen un cost de 120 euros cada una i les finançaria una part el Memorial i la resta els ajuntaments i consell de la Segarra. A Europa ja n’hi ha més de 50.000 en 21 països.

En alguns casos no és fàcil aconseguir seguir el rastre de les famílies, encara que al febrer, SEGRE va localitzar a Igualada la filla i la néta d’Antoni Merli Cornellana, un agricultor nascut a les Oluges el 19 d’abril del 1897 i que va morir al camp d’extermini nazi de Güsen el 21 de novembre de l’any 1941.