ÉS NOTÍCIA
Rebenten 40 casetes de reg en finques de quatre pobles del Segrià en una nit
S’emporten programadors, valorats en 2.000 euros cada un, bateries i plaques solars
Porta 1
El Segrià va ser objecte aquest dijous a la matinada d’una onada de robatoris en casetes de reg. Concretament, els lladres van actuar en finques agrícoles dels termes municipals de Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Sunyer i Alfés, segons han denunciat fonts de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).
Joan Ramon Guiu, membre d’aquesta entitat, va explicar que hi ha uns 25 agricultors afectats i unes 40 casetes de reg rebentades. “Van forçar les portes de xapa de les casetes amb una pota de cabra i es van emportar programadors de reg, bateries, plaques solars i tot el que van trobar de valor”, va afirmar Guiu.
Cada programador té un cost d’entre 2.000 i 3.000 euros; les plaques solars, d’entre 100 i 150 euros, i les bateries, d’entre 50 i 60 euros, segons Guiu. El portaveu de JARC va manifestar el malestar entre els agricultors per la “nul·la presència policial” a les finques i va explicar que alguns dels afectats ja han començat a vigilar les finques durant la nit a títol personal.
“De moment, no s’han organitzat com a sometent, però sí que estan en alerta per protegir les seues propietats”, va afirmar. Per la seua part, els Mossos han obert una investigació i només tenien denúncies divendres dels robatoris a Sunyer, Montoliu i Albatàrrec.
Aquest estiu s’han produït altres robatoris agrícoles. Uns desconeguts van arrancar de soca-rel i van robar el juliol passat 55 xiprers d’un viver de Castellserà. Segons el propietari, eren arbres que tenien entre un i dos anys, mesuraven entre cinquanta centímetres i un metre i el valor al mercat era de 20 euros per xiprer, amb la qual cosa els danys van ascendir a més de mil euros.
Fonts de la policia van explicar que no és habitual, encara que sí que han investigat casos de sostracció de fruiters. Més freqüents són els robatoris d’aspersors. Al maig, els Mossos van detenir una parella de Cervera com a presumptes autors de l’onada de robatoris d’aspersors a Térmens, Vallfogona de Balaguer, Albesa, Preixens, Torres de Segre, Alcarràs, Agramunt, els Alamús i Bellcaire. Van sostreure 4.500 euros.
dades
- 4 Municipis. Les casetes assaltades són dels termes municipals de Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Sunyer i Alfés, segons ha denunciat JARC. No es descarten altres pobles.
- 25 agricultors afectats. Són propietat de 25 agricultors, que es plantegen vigilar les finques per evitar ser víctimes de nous robatoris. Els Mossos tenien constància de cinc casos.
- 2.000 euros per programador. Els programadors de reg tenen un cost mitjà de 2.000 euros mentre que cada placa solar costa entre 100 i 150 euros i les bateries, entre 50 i 60 euros.
- 4.500 aspersors. Els Mossos van arrestar al maig una parella acusada de robar 4.500 aspersors a Térmens, Vallfogona, Albesa, Torres de Segre, Alcarràs i Agramunt, entre d’altres.
les claus
- Balanç de l’any 2016. Ponent va registrar l’any passat un total de 750 fets delictius en el món rural, la majoria dels quals robatoris en finques i granges, segons el balanç d’activitat policial del 2016 dels Mossos d’Esquadra.
- Grups de 3-4 persones. Els autors dels robatoris solen ser espanyols, magrebins o ciutadans procedents de l’Europa de l’est que actuen en grups de tres o quatre persones, segons el mateix informe.
- ‘Modus operandi’. Quant al modus operandi, els Mossos assenyalen que els lladres acostumen a robar en llocs amb accessos oberts o bé forcen portes i finestres.
- Materials sostrets. Els materials sostrets més comuns són bateries i programadors de sistemes de reg, ferralla, aspersors, eines agrícoles i maquinària. Però també n’hi ha de fruiters i animals.
El WhatsApp s’ha convertit en una eficaç eina de prevenció El WhatsApp, per estrany que pugui semblar, s’ha convertit en una de les millors eines amb què compten els agricultors per vigilar les finques. Molts d’ells, que en els últims anys han participat en sometents arran de les onades que es van registrar, van començar a crear grups d’aquesta aplicació de missatgeria per comunicar-se. “És una manera molt efectiva d’advertir els companys que hi ha la presència d’un vehicle sospitós”, va explicar Manel Ezquerra, del sometent d’Alcarràs, un dels més actius. El seu grup de WhatsApp compta amb una vintena d’agricultors. Altres localitats que també en tenen són la Portella i Torres de Segre, per citar-ne dos exemples. A més, membres d’aquests grups també estan en un que engloba la majoria de poblacions de la comarca. Pel que fa a la funció dels sometents, Ezquerra va afirmar que, si bé les patrulles nocturnes són puntuals, “no volem deixar d’existir perquè estem convençuts que la nostra pressió ha servit com a efecte dissuasiu i ha evitat molts robatoris”. Al seu torn, va lamentar que “encara hi ha agricultors que no denuncien els robatoris que pateixen malgrat que és evident que s’ha produït un descens en els últims anys”. Els pagesos insisteixen que no únicament els importa el valor econòmic del material sostret, sinó el dany que provoquen a les explotacions. Posen l’exemple del robatori d’aspersors. “Es pot arribar a malmetre o perdre una collita sencera”, va assenyalar. Una de les majors reclamacions dels agricultors va ser la de demanar l’enduriment de les penes per a aquest tipus de robatoris i que no es contempli tan sols el valor del material sostret sinó el valor del dany produït com a agreujant. Ho recull la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015 però asseguren que, de moment, no ha tingut repercussió.
Porta 3
