SEGRE

MUNICIPIS TRIBUTS

Pobles del Pirineu defensen al Suprem les seues taxes a les elèctriques

El TSJC hi havia resolt en contra, mentre que sentències d’altres comunitats les avalen

Vista panoràmica de Talarn.

Vista panoràmica de Talarn.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La Pobla de Segur, Talarn i Vilaller defensaran davant del Tribunal Suprem (TS) les seues taxes a les companyies elèctriques, després que el Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les declarés nul·les a finals de l’any passat. Els recursos de cassació que han presentat aquests tres ajuntaments s’han admès a tràmit, mesos després que l’Alt Tribunal hagi avalat ordenances idèntiques de cinc consistoris de Galícia, Extremadura i Castella i Lleó per gravar les línies que travessen terrenys municipals (com va avançar SEGRE el passat 15 de febrer).

Fins ara, la justícia ha mostrat disparitat de criteris sobre aquestes taxes, amb sentències que varien d’una comunitat a l’altra.

Resolucions judicials les havien rebutjat a Catalunya, Castella i Lleó, Astúries i el País Valencià, mentre que d’altres les havien ratificat a Galícia, Castella-la Manxa i Extremadura. Després que el Tribunal Suprem s’hi hagi pronunciat a favor, els ajuntaments esperen ara noves resolucions favorables que posin fi a anys de litigi en què no han aconseguit cobrar aquest gravamen a les elèctriques.

La jurisprudència que ha establert el Suprem l’últim any es va traduir l’abril passat en una sentència del TSJC favorable a la taxa de l’ajuntament d’Aitona que va desestimar tots els recursos presentats per Red Eléctrica de España (REE). Aquesta va ser la primera que es va emetre en aquest sentit a la demarcació de Lleida, després de diverses sentències en contra.

Així mateix, l’aval de l’Alt Tribunal ha portat també el consistori del Pont de Suert a tornar a implantar aquesta ordenança fiscal per gravar les elèctriques, després d’haver-hi renunciat anys enrere arran de sentències que la van rebutjar.

Aplicar el gravamen pot suposar uns ingressos de fins a 200.000 eurosAplicar aquesta taxa pot suposar uns ingressos de fins a 200.000 euros anuals a les localitats, en funció dels metres de línies elèctriques que acullen al terme municipal i de la potència de cada una, així com per la presència d’altres instal·lacions. Totes aquestes ordenances a Catalunya i Espanya es basen en un mateix model, que ha estat redactat pel bufet lleidatà Gonzalo Abogados i que van acompanyades d’un informe elaborat pel gabinet d’enginyeria Valbuena y Ron sobre com es pot calcular l’import a pagar en funció de les infraestructures elèctriques de cada municipi. En aquest sentit, totes dos empreses van elaborar aquests documents per encàrrec de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

tracking