MEDI AMBIENT GRANS DEPREDADORS
El sud de França demana retirar l'ós pels continus atacs als ramats
La majoria dels electes del consell de l’Arieja reclama al Govern gal “tornar-los al seu país d’origen” || Arran d’amenaces de mort i trets a l’aire per intimidar l’equip de seguiment d’aquesta espècie
El rebuig als óssos empitjora al Pirineu francès, on el consell del departament de l’Arieja, limítrof amb Aran i el Pallars Sobirà, ha exigit al Govern gal retirar tots els exemplars de la serralada. El manifest, que es va fer públic ahir després de rebre el suport del grup majoritari de setze dels vint-i-sis electes de l’assemblea, qualifica de “fracàs devastador” el programa de reintroduccions per la presència d’óssos “fortament depredadors” que ocasionen perjudicis a la ramaderia. Arriba dies després que quatre membres de l’equip de seguiment de l’ós fossin rebuts divendres amb amenaces de mort i trets a l’aire prop de la frontera, on havien anat a verificar un atac atribuït a un plantígrad. Aquesta crispació a França coincideix amb un repunt de les crítiques per la gestió de la població d’óssos al Pirineu lleidatà.
El ministeri d’Ecologia gal ha condemnat l’“agressió inadmissible” a l’equip de seguiment. Per la seua banda, la declaració dels electes de l’Arieja recupera una reivindicació que semblava oblidada dos dècades després de les primeres reintroduccions: fer marxa enrere en la recuperació de l’ós. En els últims anys, els crítics s’havien limitat a demanar que no s’alliberessin més exemplars eslovens i que s’establissin límits al creixement de la població. Ara, en canvi, el departament de l’Arieja exigeix “retornar-los al país d’origen”, quan només tres dels més de quaranta existents procedeixen d’Eslovènia: Pyros, alliberat el 1997; Hvala, el 2006, i Goiat, l’únic reintroduït per la Generalitat, el 2016. La resta ha nascut al Pirineu, on aquest estiu s’han detectat entre tres i sis nous cadells.
La mort de 209 ovelles estimbades arran d’un atac de l’ós el juliol passat ha esperonat les protestes
El detonant de les protestes va ser la mort de 209 ovelles al juliol arran de l’atac d’un ós a prop de la frontera. Els cadàvers de 169 van aparèixer a Lladorre, on es van estimbar al caure per la cresta d’una muntanya. Al Pirineu lleidatà, l’agrupació de ramats a Aran i el Pallars Sobirà i mesures com una assegurança de la Generalitat per cobrir danys per fauna salvatge atenuen els danys per l’ós. Tanmateix, el Conselh va manifestar mesos enrere la seua preocupació per la presència de Goiat a prop de zones habitades (vegeu el desglossament), mentre que el consell del Pallars Sobirà planteja participar en la gestió d’indemnitzacions per atacs. Per la seua part, organitzacions agràries com UP i Asaja afirmen que el seu objectiu no és obtenir compensacions, sinó posar fi a les predacions.
Aran ajorna mesures per evitar que Goiat s’atansi a pobles El Conselh Generau d’Aran ha decidit ajornar sense nova data l’adopció de mesures extraordinàries per evitar que l’ós Goiat s’aproximi a zones habitades. Així ho va explicar el síndic, Carlos Barrera, després de reunir-se ahir amb representants del departament de Territori i Sostenibilitat. El motiu és que aquest exemplar, que va freqüentar a la primavera la Val, fa més d’un mes que es troba en territori francès. Els seus moviments, transmesos pel collar GPS que l’animal porta, apunten a la possibilitat que acabi quedant-se al país veí.